Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
El segon conte d’estiu.
Les platges parlen. Entre elles es comuniquen pels mars embogits i es troben per a explicar-se les absències de sorra i tots els amors nouvinguts.Les platges del nord, entre elles, tenen la seva comunitat, el mateix estatut de iode marí i de matinades llargues a...
L’última llum que queda
Ara tot transita en l'última llum del dia, a quarts de deu, i és aquí on volem quedar-nos per sempre. Les línies que fan els planetes entre ells, hi dibuixen al cel figures hexagonals. L'oportunitat de trobar a faltar la pell, aquella olor, el gust i el desig, la...
Conte de confinament (i 50+1)
L'escriptor de contes escriu l'últim conte. Sap que és l'últim perquè la seva ànima esgota les gotes d'inspiració. L'escriptor de contes també sap que necessita respirar, donar un alliberament a la creativitat per agafar forces, tenir múscul...
El conte de Xavi Coral
El gat se’l mirava amb aquell aire de superioritat amb que els gats miren als humans. Havia vist al seu amo fer coses molt rares però aquell dia s’estava superant. L’home s’havia estirat a terra amb la panxa enlaire, parlava sol mirant al sostre, gesticulava i de tant...
El primer conte d’estiu
En Joan Cocadolça era un pastisser de poble força mediocre a la comarca. Era, perquè ara ja no. Resulta que va agafar molt mala fama quan un any va vendre les coques de Sant Joan congelades. En Joan Cocadolça va estar-se molts anys venent les...
Un any
Hem trepitjat els carrers buits i plens de tristesa. Hem fet alguna tarima, sí, però orfes de companyia i la música ja no sonava tan forta. Un any amb la pluja lenta i gotes solitàries i un any caminant sense entendre massa coses; intentant posar sentit a tot plegat....
Conte de confinament (XL)
L'Adela Fragment escoltava tants discos de vinil que tenia casa seva ocupada, parets incloses, d'aquells discos de color negre. Tenia vuit o deu reproductors amb agulla, autèntiques joies del so vinilat. L'Adela era una autèntica fanàtica, a més de la...
Conte de confinament (amb Isaac Badia)
El dramaturg sovint es pregunta si realment és dramaturg. Fa guions de matinada sense parar, però mai sap quina paraula ha d’utilitzar com a resposta quan li pregunten a que es dedica. La veritat és que no omple els teatres a no ser que siguin realment petits i...
Les coses diferents
Un juny poc habitual és poder mullar-te cada tarda sota una pluja insistent. Feia molt que no plovia tant en un final de curs. Els núvols son molt blancs i el vent planxa la cara. Un juny poc habitual és no tenir exàmens, no tenir la cartolina de si ets apte o no....
La lluna en un racó
Aquesta lluna que va espetegant de terrat en terrat, que aterra a les pells més desitjades i cada vegada més orfes. Aquest vent de maig que porta la finíssima llum petita de la lluna sostinguda en el cel, aquest vent que eriça el principi del cor i acaba dins el volcà...
Conte de confinament (amb Jep Barceló)
De camí al teatre, en Paco feia un puret. Només feia, aquell, al dia; però des de feia ja trenta-cinc anys, encenia el tabac i quan arribava a la porta, l'apagava. El Paco era una institució en aquell teatre mític, aixecant el teló, fent canvis de decorats,...
Conte de confinament (amb Xavi Coral)
Quan el Walter va arribar a casa, tot eren coixins destrossats, alegria i molta felicitat. Passejades llargues, observar si plorava a les nits i ganes d'arribar a casa per anar a fer un tomb amb ell i que es desfogués. Però el tomb li feia a l'amo, encara...