Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
41 tramuntanades
41 tramuntanades han pentinat la meva pell. Tan jove i vell alhora complint la condemna de la bellesa: fer anys és vida i no un pas enrere. 41 tramuntanades han esbullat els meus cabells i les idees: tan immadur per segons què, però tampoc caurem en la maduresa...
Les mans tancades
Tanco els ulls i les mans perquè la bellesa se'm tiri a sobre. Ja és ben poc el que demano: només pinzellades de llum sobre la pell i l'ànima estabornida. En època de desconcert social i la sanitat a punt de col·lapsar, tan sols desitjo una polsada de tardor...
Només una hora?
Aquesta hora de més podria servir-nos per descobrir els mapes ocults que s'amaguen a la teva pell. Ja que tenim aquesta hora de més, també podria servir per regalar-nos aquells premis de bellesa que mai ens donaran enlloc.Una hora més per fer-nos els forts i...
Sé molt bé que des d’aquest bar
Regatejo la por com el que fa zig-zag davant el porter i gol. Parlem de la por amics lectors: atanseu-vos i gaudim-ne tots.La por és l'enemic que portes dins la jaqueta que acabes de posar-te just abans de sortir de casa: estaves bé, et poses l'abric i marxes. La por...
Octubre
Obro la finestra i cauen ganivets al cor. Un a un, a veure quin em pot treure més sang. Tinc el curs accelerat a la por i ja els veig venir. Els ganivets parteixen el cor i fan que moris cada dia (que és la pitjor manera de morir). Després m'aixeco, tanco la finestra,...
Coses que escriuré a la pancarta que penjaré al balcó de casa:
-Que la pluja apagui el foc de la tristesa. -Menys aules i més bosc. -Vull veure com cau la vida darrere la teva esquena nua. -Moció de censura a la ràbia. -Més llibres i més teatre. -La tristesa s'acaba quan comencen els teus petons. -Els dies de pluja són per...
Els crits que fa el vent
El vent truca a la pell. Marxen els trossos de sorra i els calamarsets a l'andalusa. Marxen els tendals dels bars que encara quedaven oberts. El vent pica el vidre i el reflex ja no és la bola picada sinó la tristesa triturada. El vent podria endur-se tot el que és...
Cinc minuts més
Cinc minuts més per veure el sol com esclata rere el mar. Cinc minuts més d'estar dins l'aigua salada sense pensar en res més. Cinc minuts més de carícies dins la dutxa veient com cau tota la sorra enganxada a la pell. Cinc minuts més per assaborir el cafè amb gel al...
Sisé conte d’estiu amb la Laura Pinyol
L'Aurora ja té quasi enllestida la collita de flors. Només li queden tres o quatre dubtes per esbrinar si les agafa totes o en deixa alguna més un parell de dies. L'Aurora ja té un altre estiu a la butxaca i al nas.De ben petita, ja tenia l'hort amb els pares i l'àvia...
El cinquè conte d’estiu
El Bru no surt de l'aigua ni que la pell arrugada l'espanti. La mare li ha de dir dues vegades i a la tercera, amb crit inclòs, que cal agafar la tovallola per a eixugar-se. El Bru va de roca en roca, es tira de cap, neda metres i torna a la platja abatut de sol i...
El quart conte d’estiu -amb les vostres paraules-
Li agradava tant l'estiu, que la Clara a la seva habitació, feia com si sempre fos l'estació preferida. Pintada de rosa i blau turquesa, recordava al mar i cels de posta de sol d'un juliol qualsevol. La Clara ambientava el seu racó de l'habitació perquè semblés estiu....
El tercer conte d’estiu
Ella posa el sostenidor blanc sobre el penja robes i ell mira l'espectacle de la bellesa feta dona. Els dos amants tenen el temps il·limitat, només a l'estiu, per a tenir-se i posseir-se. Ella, des del balcó que dona al blau marí, se sap observada i ell, va estudiant...