Hi penso cada dia, en la llibertat i la manera aquesta de fluir, en el record que fa pessigolles i mira que bonic és pensar-hi en calma, en un brollar vital, delicat i tendre. I quan s'enfila la lluna amunt i encenc una espelma dins meu soc vulnerable per...

Tal com un llibre nou, un somriure darrere la cantonada de casa, un forat de blau cel entre les dues copes que brinden. El regal del braç que penja en l'altre mentre ens fem grans i arrosseguem experiència. Un bosc que fa olor de bosc i el joc de tots els ocells del...

Doncs jo tenia una jaqueta d'entretemps per estrenar. Dins hi havia un foc misteriós i secret que buscava apagar pluges perdudes: quedava massa hivern i no ho sabíem, i vinga a fantasmejar amb les hamaques i les bombolles salades. Algú té l'abril guardat en pany i...

Vaig tornar a l'estació per veure si finalment arribaves de tot allò. De la gentada que pujava les escales esperava trobar-te per dir-me que només em calia agafar la teva mà per marxar lluny d'una estació de matinada i fer món a l'altra banda. I vaig esperar fins...

Aquesta tarda era un regal quan el vespre s'acabava al cel. Aquestes petites coses són per renéixer i tornar a viure, si no, ja m'explicaràs el per què d'aquesta bellesa. S'aprimen els núvols i tot el blau marí cau a banda i banda al balcó de casa. Les quatre parets i...

Del cor en surten tots els camins que van fins a la mort. I l'amor. Del cor que peta dins també en surt aquell fred que ho glaça tot, digues-li por, digues-li tristesa . Del cor se'n fabriquen les bombolles dels sentiments que pugen coll amunt, fins a fer besar...

Encara ets allà, mirant cap a fora: el carrer buit, el núvol humit i la mascareta sobre el pom de la porta. Un any després encara mires si tots la porten, si tothom està enyorat d'allò que passava abans. Sí, tots estem agafats amb pinces i trencats en canal.Poses la...

Hem guanyat papa? I així ho vaig preguntar a la rotllana que saltava i cridava quan no tenia ni cinc anys. I l'avi plorava d'emoció i jo també botava per simpatia a la felicitat culer.Sí amics, veniu que parlem de l'eufòria. Mentre de puntetes caminem a l'angoixa...

Demano audiència amb massa inconsciència sota el cel de plom, de cendra, de pols groguenca. Camino entre els carrers solitaris i buits i tristos i demano audiència per saltar, riure i vés a saber el què. Camino entre els carrers d'avorriment absurd, de notícies lentes...

Fa un any:I en la tendresa cau tot: per insistència, perquè persistim en l'emoció. Recordo com anit obríem el tap d'aquella ampolla i oloràvem i fèiem la nostra pròpia verema. O quan abans-d'ahir aquella tempesta a la platja tothom marxava mentre allí nosaltres...

Podria ser la carta certificada, podria ser un dilluns de matinada. El crit de la por colant-se per totes les cases a l'hora de sopar, amb els pijames posats i sopats. Podria ser un sobre fred, sense poder dir que no, sense res que faci possible dir que no ho vols....

No sé vosaltres, però aquest cel està en revolta, ara sí ara no. Amb aquest blavós injustificat per tanta pandèmia, per tota la tristesa que per cert, no calia. Massa aquari per tan poc oxigen. Massa de tot en l'espai limitat del confinament d'aquesta ànima que diu...