by Jordi Pallarès | abr. 1, 2020 | Contes |
A la Punta de Louro, a Galícia, ja fa uns dies que no es pot "sortir". Un Coronavirus s'ha colat també a les planejadores que porten material a tota velocitat. El Vicento Oubiña només va a la seva llustrosa llanxa per comprovar que encara que surti a...
by Jordi Pallarès | març 31, 2020 | Contes |
Esclatava l'amor al llit i als llavis i tot era festa infinita. Al principi, l'amor no hi entén de rutines, però els dos amats vivien aliens al món desesperat del transit laboral. Els anys passaven i les pandèmies també. I resulta que el confinament els va...
by Jordi Pallarès | març 30, 2020 | Contes |
Volia tornar al racó més bonic del món i ho va aconseguir. Quan la Fer va acabar la quarantena va agafar tres mudes i un avió. A la terminal saludava a tothom sense conèixer a ningú. Era una felicitat estranya després de tant de temps de no sortir de casa. La Fer va...
by Jordi Pallarès | març 29, 2020 | Contes |
La Mò (de Mònica) tenia xats oberts tot el dia. Amb els de la feina, amb la dona de fer feines, que no hi anava però volia continuar tenint el contacte. Amb el redactor, el subdirector, que no el director perquè allà, la directora era ella, la Mò (de Mònica). Obria...
by Jordi Pallarès | març 28, 2020 | Contes |
Hi havien males notícies però no estava tot perdut. En alguna ràdio llunyana va sentir que avui canviaven l'hora. L'horari d'estiu, en deien i li va fer il·lusió sortir al balcó. Certament aquell espectacle era únic. De cop el vespre regalava llum al...
by Jordi Pallarès | març 27, 2020 | Contes |
El Jon Pelu era un home d'èxit. Professió de prestigi i la resta no li anava pas malament: sempre amb la camisa neta i olor de planxa amb aigua destil·lada ja evaporada. El Jon Pelu tenia una forma de pentinat ni millor ni pitjor, no ens posarem amb això. El que...
Comentaris recents