by Jordi Pallarès | abr. 7, 2020 | Contes |
L'Eric Cordes anava passejant per la seva botiga d'instruments cap-cot. Sense vendre una flauta de plàstic, sense vendre una bateria per un aniversari, sense vendre una sola guitarra per Sant Jordi. La botiga era tancada i l'Eric Cordes, que vivia a...
by Jordi Pallarès | abr. 6, 2020 | Contes |
L'encàrrec era precís: Calia trobar alguna cosa sobre el firmament que li permetés acabar amb aquella pandèmia. El professor Saudade, reconegut per desenes d'universitats de tot el món, va agafar la bicicleta i es va plantar a l'oficina buida (el...
by Jordi Pallarès | abr. 5, 2020 | Contes |
La Mari Llum era una dona molt pausada, molt tranquil·la, molt introspectiva. La poeta i editora treballava a casa i la pandèmia no l'havia afectat. Inclús s'havia inspirat encara més en sentir els ocells cantar a la ciutat i quan mirava per la finestra,...
by Jordi Pallarès | abr. 4, 2020 | Contes |
El Genís Lancaster era un home egocèntric, només el punt just, això sí. Tots els actors necessiten tenir la fama a punt de caramel: ni poca ni molta, però l'excés de la fama porta al caos. Ell en tenia prou del fet que el reconeguessin pel carrer però que tampoc...
by Jordi Pallarès | abr. 3, 2020 | Contes |
Un dia un petó va desaparèixer i va anar a parar en un lloc preciós que feia olor d'amor. Aviat n'hi va anar a parar un altre i així fins a formar una pila de petons. Un petó que va arribar plorava i els altres li van preguntar perquè. Vinc d'un comiat,...
by Jordi Pallarès | abr. 2, 2020 | Contes |
Explica la vida tal com sona cada dia des de fa molts anys a l'estudi 1. Arriba a la ràdio i es treu el seu barret i saluda a tot l'equip. -Què tenim avui? Fa sempre. Però té tot el programa al cap i sap que els oients que hi ha rere el micròfon són uns...
Comentaris recents