by Jordi Pallarès | abr. 14, 2020 | Contes |
La Sandra Vericat Palomar sortia de ca seu, amb mascareta inclosa, a les 8 del matí. Ara contenta que hi havia poc trànsit, i per fi, podia tornar a l'oficina. La Vericat creu, és més, ho sintetitza en ella mateixa, que l'empresa no funciona si ella no...
by Jordi Pallarès | abr. 13, 2020 | Contes |
El Penta era un gos bonic, de fet tots els gossos són bonics. El Penta vivia amb la Grama, una gata de pèl preciós, una meravella felina. El Penta i la Grama es feien companyia quan el seu amo sortia de casa per anar a treballar i no arribava fins a altes hores de la...
by Jordi Pallarès | abr. 12, 2020 | Contes |
La Jana Captura, estava sense feina, com la majoria de gent avui que no tenien una feina essencial. La Captura era fotògrafa de prestigi, una bona fotoperiodista que immortalitzava imatges que en algun cas havien sigut històriques. Als Jocs de Barcelona 92, per...
by Jordi Pallarès | abr. 11, 2020 | Contes |
L'home groc es feia llistes. Ho anotava tot: posar la rentadora, fregar, la llista de la compra, és clar. L'home groc estava tan acostumat a fer llistes a la feina, que ara a casa, havia de fer el mateix perquè patia la síndrome de l'ordre absurd. Truca...
by Jordi Pallarès | abr. 9, 2020 | Contes |
I avui què has vist? I així cada tarda. El Joan i la Joana es trobaven al balcó veí. De tota la vida que tenien aquells balcons i mai cap dels dos hi havia fet vida. I, ves per on, cada dia a les vuit del vespre, després d'aplaudir, s'explicaven les coses...
by Jordi Pallarès | abr. 8, 2020 | Contes |
El Formidable, era un home que s'estimava la vida. Cada dia la seva felicitat era sortir de casa i anar cap allà. El recorregut rutinari, a la mateixa hora, el mateix locutor de ràdio, la mateixa sintonia quan aparcava i l'olor aquella quan entrava....
Comentaris recents