by Jordi Pallarès | jul. 26, 2020 | Contes |
L’Aurora ja té quasi enllestida la collita de flors. Només li queden tres o quatre dubtes per esbrinar si les agafa totes o en deixa alguna més un parell de dies. L’Aurora ja té un altre estiu a la butxaca i al nas.De ben petita, ja tenia l’hort amb...
by Jordi Pallarès | jul. 19, 2020 | Contes |
El Bru no surt de l’aigua ni que la pell arrugada l’espanti. La mare li ha de dir dues vegades i a la tercera, amb crit inclòs, que cal agafar la tovallola per a eixugar-se. El Bru va de roca en roca, es tira de cap, neda metres i torna a la...
by Jordi Pallarès | jul. 12, 2020 | Contes |
Li agradava tant l’estiu, que la Clara a la seva habitació, feia com si sempre fos l’estació preferida. Pintada de rosa i blau turquesa, recordava al mar i cels de posta de sol d’un juliol qualsevol. La Clara ambientava el seu racó de...
by Jordi Pallarès | jul. 5, 2020 | Contes |
Ella posa el sostenidor blanc sobre el penja robes i ell mira l’espectacle de la bellesa feta dona. Els dos amants tenen el temps il·limitat, només a l’estiu, per a tenir-se i posseir-se. Ella, des del balcó que dona al blau marí, se sap observada i ell,...
by Jordi Pallarès | juny 28, 2020 | Contes |
Les platges parlen. Entre elles es comuniquen pels mars embogits i es troben per a explicar-se les absències de sorra i tots els amors nouvinguts.Les platges del nord, entre elles, tenen la seva comunitat, el mateix estatut de iode marí i de matinades llargues a...
by Jordi Pallarès | juny 24, 2020 | Contes |
En Joan Cocadolça era un pastisser de poble força mediocre a la comarca. Era, perquè ara ja no. Resulta que va agafar molt mala fama quan un any va vendre les coques de Sant Joan congelades. En Joan Cocadolça va estar-se molts anys venent les...
Comentaris recents