by Jordi Pallarès | oct. 29, 2017 | Articles |
El diumenge a la tarda és una illa on van a parar els trossos d'esperança, els somnis pendents i el record de la vida viscuda. Els diumenges a la tarda són els carrers buits, la boira que s'aixeca de l'asfalt, el moment de la mandra i de la por. Del...
by Jordi Pallarès | oct. 25, 2017 | Articles |
La tardor fa soroll: de passat infantil i recordar aquell fred que feia a hores d'ara. Fa soroll de trepitjar bosc i que esclatin fulles. Fa olor de molsa i verd a les mans. Fa soroll de calma tensa. Un bellugadís d'aire que potser és la por. Un batec i ara...
by Jordi Pallarès | oct. 20, 2017 | Articles |
Ara que parlem tant de país i d'estat, de trampes i cartons, de pedra i tisora. El meu país és la meva gent, els del costat i els que truquen al mòbil. L'estat depèn de com es miri i depèn del dia, escolti. Depèn de la boleta que corra dins el cor, que a...
by Jordi Pallarès | oct. 18, 2017 | Articles |
El Jordi s'ha llevat aquest matí i ha vist que el cel era gris. Petita finestra com tota la resta. Passen les hores com agulles punxades al cor, al pit i a tot arreu. De cop una olor d'espelma apagada ha entrat a la cambra i ha somrigut. Passeja per la sala...
by Jordi Pallarès | oct. 14, 2017 | Articles |
Podria encaixar-me l'horari. Podria agafar alguns dels seus ponts. I fins i tot les seves vacances; això de plegar a les 16.30 és una quimera per la resta de mortals. Però els mestres, ara tan de moda, són el valor segur de la societat d'un futur no gaire...
by Jordi Pallarès | oct. 12, 2017 | Articles |
Quan baixava pel carrer Taulí a picar tres cops el timbre de la iaia Rosalia, ho feia feliç i ho desitjava fer cada dia. Era tan marrec que no arribava al botó i ja un cop davant la porta, sentia les seves passes ràpides al fons del passadís i fins la porta, no parava...
Comentaris recents