by Jordi Pallarès | des. 30, 2017 | Articles |
Canviar d'any és com acabar la llibreta i encetar-ne una. Però mai he entès el perquè ara i no l'1 de setembre, molt més lògic després del bonic mes d'agost i a punt per començar un curs. Però posats a celebrar, que no faltin motius; ni per ballar,...
by Jordi Pallarès | des. 24, 2017 | Articles |
El Nadal no era això. Abans tot era felicitat, tot eren regals, il·lusió. Efímera sí, però quan érem petits ens bategava el cor a mil pensant en els desitjos, l'amor i les sorpreses. Avui l'estrès ens acompanya, atabala i xafa el que haurien de ser dies...
by Jordi Pallarès | des. 20, 2017 | Articles |
Obre els ulls i veu que està mig núvol. Però avui és un dia especial, un dia únic. Potser l'únic dia del món. Avui sí i dona volta i mitja en el seu llit enorme. Pensa i somriu. Ai avui, que ho té i li queden hores per sentir allò de 'Presidenta,...
by Jordi Pallarès | des. 17, 2017 | Articles |
Oriol, admirat. Amb tota delicadesa entro a la teva cel·la i m'hi estic en silenci, al teu costat, sentint la teva soledat i fent-me molt mal. Molt. Desperto cada dia amb els llençols freds i la cambra humida i el primer pensament, des de fa més d'un mes, va...
by Jordi Pallarès | des. 10, 2017 | Articles |
Quan no em veu ningú marxo a la platja deserta. Ara és un bon moment: la sorra no està planxada pels camions que passen de matinada com a les llargues nits d'estiu. Sols, a la platja, podem metabolitzar els petons que hi hem perdut entre onada i onada. Quants...
by Jordi Pallarès | des. 4, 2017 | Articles |
Donar-te la Lluna. Estimar-te fins a arribar a la Lluna i tornar. Tocar la Lluna. Sota la Lluna plena, estirats a terra saber-nos sense pressa. Tota la Lluna al cel per poder-la agafar i malgrat tot, Ella és l’última quimera de la Terra. Mirar el reflex de la...
Comentaris recents