by Jordi Pallarès | des. 15, 2018 | Articles |
És molt dur haver d'entrar la clau al pany i obrir la porta. És molt dur encendre el llum del passadís i entrar a la cuina; preparar alguna cosa per sopar. És molt dur recordar una, dues, tres vegades seguides el que l'oncòleg ha dit, ha insistit, ha...
by Jordi Pallarès | des. 8, 2018 | Articles |
Les postals que enviàvem deuen descansar dins aquella capsa plena de silenci. Amb les lletres escrites a mà en algun hotel del món, en algun apartament de platja, en una ciutat de records preciosos. Escriure postals és la millor manera de deixar firmat el record de...
by Jordi Pallarès | nov. 24, 2018 | Articles |
He coincidit tres vegades amb Gabriel Rufian, totes a Sabadell, en algun carrer de la Creu Alta, passejant (tot pinxo com un bon Tallaret). Aquest home va a Madrid, arriba i hola què tal, entra al Congreso de los Diputados i diu coses. Tantes com pot (o com el deixen)...
by Jordi Pallarès | nov. 17, 2018 | Articles |
Desordenar les coses per tornar a trobar-les tal com volíem. Això és el que passa quan freqüentem un poble de mar al novembre. Tot entra en una calma tan desproporcionada amb el món que el desordre és cridaner. Les cases tancades, les llums dels fanals com a únics...
by Jordi Pallarès | nov. 9, 2018 | Articles |
Fer anys és una mesura matemàtica. Deu, vint-i-dos, trenta-un, trena-nou. Cada any va directe al comptador dels anys. Però hi ha una altra mesura, no tan matemàtica, que és essència. Són els moments, són els torrats i socarrimats a la pell de moltes angoixes. La...
by Jordi Pallarès | nov. 3, 2018 | Articles |
Fer un bon foc i esperar que passi la foscor fins a la matinada. Fer-nos l'abraçada final sabent què hem après i sense saber què ens falta per descobrir. Caminar muntanya amunt i trepitjar fort la terra fèrtil de neu. Guardar amb un paper els desitjos de tardor...
Comentaris recents