Select Page
Conte d'estiu (V)

Conte d'estiu (V)

Quan l'àvia va donar-li l'anell se'l va posar i li queia; els seus dits, de només sis anys, eren poca cosa per l'anellot de la Romança Monquevols. Era una herència plena, total i intransferible: només al seu net li valdria l'encanteri i li va...
Conte d'estiu (IV)

Conte d'estiu (IV)

La Ramona Vies accelera la palanca negra quan ja no hi ha passatgers enmig de l'andana i el vagó. L'estació amb més emoció, la més esperada, la més desitjada és la de La Floresta direcció Vallès. Pròxima parada Valldoreix i en aquest moment és quan...
Conte d'estiu (III)

Conte d'estiu (III)

La Norma Cordatensa va posar el peu a terra amb una força descomunal, com cada dia. Cada matí a les set el peu a terra trepitjant fort, cafè amb llet i vinga que no hi ha tantes hores per vendre. Anys i panys amb la mateixa feina i venent el mateix però la il·lusió li...
Conte d'estiu (II)

Conte d'estiu (II)

En Valentino Rodes era una persona grisa. Buida, apagada. Acabada. D'aquelles sense esma, sense reacció i donada per perduda a si mateixa. En Valentino es llevava cada matí i es treia de sobre els vestits. Dilluns el de la pena. Dimarts el de la por. Dimecres el...
Conte d'estiu (I)

Conte d'estiu (I)

De ben petit menjava les molles de pa: les pessigava de sobre les tovalles. Era tan forta la seva atracció pel pa que d'amagat, n'agafava per totes les taules del restaurant. En Llibert Bonamolla no hi podia fer més. Era un addicte al pa, un boig, un animal...
Si l'estiu servís

Si l'estiu servís

Si l'estiu servís perquè poguéssim llegir tots els llibres pendents i fer-ne tertúlia de ràdio nocturna. Si l'estiu servís per veure'ns sense pressa, visitar-nos sense compromís, dir allò que ara no recordo però sí, allò. Si l'estiu servís per fer...