by Jordi Pallarès | febr. 16, 2020 | Articles |
El Paco Lletrafina anava i venia de qualsevol racó d'Europa. Home de menjar bé i beure millor, en Paco escollia el restaurant abans que la ciutat i així passava les setmanes: una per preparar el viatge, l'altre viatjant. En Lletrefina programava...
by Jordi Pallarès | febr. 9, 2020 | Articles |
Trobo tant a faltar l'estiu que enfonso el cap als llençols estesos que només utilitzo al juliol. És tan forta la sensació de voler la tarda llarga que només compto cada dia els segons que la llum aguanta viva al cel. El meu problema amb l'estiu és que el...
by Jordi Pallarès | febr. 2, 2020 | Articles |
Tots hem contemplat l'opció d'anar tirant i desaparèixer lentament, mentre sona la cançó i deixar-ho aquí. A l'abraçada que ens quedem integrats i separar-nos lentament: i fugir. Fugir mentre prenem l'últim xarrup de cafè, mentre fem el primer glop...
by Jordi Pallarès | gen. 24, 2020 | Articles |
Posem-nos positius: Dels rius en podem fer penjolls. Del mar enrabiat estirarem fils per fer tovalloles de platja. De la sorra humida en farem ciment per la felicitat i que duri molt i que aguanti tot. Del paisatge fet malbé en quedarà tan sols una postal i la...
by Jordi Pallarès | gen. 19, 2020 | Articles |
Quan arribava a casa, el primer que feia era sortir al balcó. No feia res més abans que obrir la finestra i sortir fora. Cada tarda observava com el Sol feia allargar la llum del dia sobre els terrats del davant. Sumava tots els minuts de més que el capvespre li...
by Jordi Pallarès | gen. 5, 2020 | Articles |
Els he vist passar a prop de la Lluna, suposo que volien saber quina olor fa. Els he vist baixar del camió per abraçar, que fa molta falta. També he vist com miraven de tu a tu, fixament, escoltant (també ens cal moltíssim). He vist com saltaven entre els balcons...
Comentaris recents