by Jordi Pallarès | maig 10, 2020 | Articles |
Hem trepitjat els carrers buits i plens de tristesa. Hem fet alguna tarima, sí, però orfes de companyia i la música ja no sonava tan forta. Un any amb la pluja lenta i gotes solitàries i un any caminant sense entendre massa coses; intentant posar sentit a tot plegat....
by Jordi Pallarès | maig 8, 2020 | Articles |
Aquesta lluna que va espetegant de terrat en terrat, que aterra a les pells més desitjades i cada vegada més orfes. Aquest vent de maig que porta la finíssima llum petita de la lluna sostinguda en el cel, aquest vent que eriça el principi del cor i acaba dins el volcà...
by Jordi Pallarès | abr. 30, 2020 | Articles |
El gat se’l mirava amb aquell aire de superioritat amb que els gats miren als humans. Havia vist al seu amo fer coses molt rares però aquell dia s’estava superant. L’home s’havia estirat a terra amb la panxa enlaire, parlava sol mirant al sostre, gesticulava i de tant...
by Jordi Pallarès | març 13, 2020 | Articles |
Trobar la pastilla indolora per aquesta ànima que pateix i tota la tristesa latent. El virus aquest pot ser fatal, però cal combatre'l a cops de pausa, de silenci i sent generós. Caldrà treballar fort la paciència, la tensió absurda per tot allò que serà o què...
by Jordi Pallarès | març 7, 2020 | Articles |
La calma és gruixuda i el silenci dens. Les nits del mes de març son una porta a una possible primavera massa desitjada. Avui el cel està d'un morat fortíssim. La remor de la ciutat sona de lluny i les persianes ja estan totes tancades. Un avió passa a poca...
by Jordi Pallarès | febr. 29, 2020 | Articles |
La Maria Dispara era una dona lliure, feia i desfeia, no tenia por. Mai. Un dia, passejant per aquells bonics carrers d'Andorra, va comprar-se una càmera fotogràfica. Una càmera que tenia moltes coses bones, molta qualitat en l'exposició final: molt talent....
Comentaris recents