by Jordi Pallarès | oct. 9, 2020 | Articles |
Obro la finestra i cauen ganivets al cor. Un a un, a veure quin em pot treure més sang. Tinc el curs accelerat a la por i ja els veig venir. Els ganivets parteixen el cor i fan que moris cada dia (que és la pitjor manera de morir). Després m’aixeco, tanco la...
by Jordi Pallarès | oct. 3, 2020 | Articles |
-Que la pluja apagui el foc de la tristesa. -Menys aules i més bosc. -Vull veure com cau la vida darrere la teva esquena nua. -Moció de censura a la ràbia. -Més llibres i més teatre. -La tristesa s’acaba quan comencen els teus petons. -Els dies de pluja són per...
by Jordi Pallarès | set. 25, 2020 | Articles |
El vent truca a la pell. Marxen els trossos de sorra i els calamarsets a l’andalusa. Marxen els tendals dels bars que encara quedaven oberts. El vent pica el vidre i el reflex ja no és la bola picada sinó la tristesa triturada. El vent podria endur-se tot el que...
by Jordi Pallarès | set. 20, 2020 | Articles |
Cinc minuts més per veure el sol com esclata rere el mar. Cinc minuts més d’estar dins l’aigua salada sense pensar en res més. Cinc minuts més de carícies dins la dutxa veient com cau tota la sorra enganxada a la pell. Cinc minuts més per assaborir el cafè...
by Jordi Pallarès | juny 14, 2020 | Articles |
Un juny poc habitual és poder mullar-te cada tarda sota una pluja insistent. Feia molt que no plovia tant en un final de curs. Els núvols son molt blancs i el vent planxa la cara. Un juny poc habitual és no tenir exàmens, no tenir la cartolina de si ets apte o no....
by Jordi Pallarès | maig 24, 2020 | Articles |
Ara tot transita en l’última llum del dia, a quarts de deu, i és aquí on volem quedar-nos per sempre. Les línies que fan els planetes entre ells, hi dibuixen al cel figures hexagonals. L’oportunitat de trobar a faltar la pell, aquella olor, el gust i...
Comentaris recents