Select Page
Montcada i Reixac

Montcada i Reixac

Paradisos de tardor (IV) Les notícies parlen d’un atemptat a Barcelona. Des de Dublín no m’arriba cap ordre, cap indicació si he de tornar o no, però agafo el primer vol que hi ha. Ara és un bon moment perquè amb tot l’enrenou buscaran sospitosos per carretera,...
Barcelona

Barcelona

Paradisos artificials de tardor (III) Patrullem amb el Jose, company de batalles de fa molts anys. Ja des de la mili i després a la Legió, formem ara una parella policíaca potent. Barcelona està boja. Els atemptats ens turmenten, però ho  portem dignament. Cada dia hi...
Hondarribia

Hondarribia

Paradisos artificials de tardor (II) Quant a l’aeroport, sortim del lavabo, amb clars símptomes del que acabem de fer, dos homes que diuen ser de la policia de paisà, ens fan arraconar en un passadís estret, lluny de la cua d’embarcament imminent a...
Dublín

Dublín

Paradisos artificials de tardor (I) Es presenta a casa amb un Renault groc i aparca sobre la vorera. El veig des del balcó i tinc uns nervis de foc. Com si fos principiant, saps? Amb dinou ja soc una veterana de les cites, però no m’acabo d’acostumar mai...
Amants perfectes

Amants perfectes

No tanquem a l’estiu (i IX) Aquesta estesa de llums als carrers a les vuit del vespre. Aquesta calor de migdia i fredorada a les matinades, com si l’estiu i la tardor fossin dos amants perfectes. Aquest relat que ja no hauria de ser d’estiu i malgrat...
Un tauló de pomera

Un tauló de pomera

No tanquem a l’estiu (VIII) El fuster veu el mar des del seu taller. Va heretar l’ofici del seu pare, ara ja mort, i en fa de la seva feina, la seva vida. Coses a mà, com les d’abans, coses fetes amb el tou dels dits, pensades, creades, conscient. El...