by Jordi Pallarès | des. 11, 2024 | Articles |
Paradisos artificals de tardor (IX) Recullo l’acte de regidor. No han vingut ni família ni la Dana. Noto aquella mena de soledat estranya, però alhora molta alegria de poder haver complert un somni, de forma prematura, tot s’ha de dir. Les coses es precipiten cada...
by Jordi Pallarès | des. 4, 2024 | Articles |
Paradisos artificials de tardor VIII No han passat ni dos dies de l’enterrament del meu pare i ja tinc un nou objectiu. Camino pel Paral·lel i se’m creua un home que ni el veig, ens topem i a la mà m’apareix un paper com per art de màgia. Gimnàs Ulisses,...
by Jordi Pallarès | nov. 25, 2024 | Articles |
Paradisos artificials de tardor VII És molt difícil de fer, per un home com jo, una recomposició física digna després que volatilitzés el meu cos. No em vaig adonar de res. Només recordo veure el noi que hores abans havia estat a comissaria i li havia fotut un parell...
by Jordi Pallarès | nov. 21, 2024 | Articles |
Paradisos artificials de tardor VI Arribo a l’aparcament de terra al poble i deixo el Renault tal com freno. L’aire és diferent a Barcelona. Al País Basc tot té un ritme i un ambient dispar, com sí d’alguna manera ens transportéssim a un altre món, per això té la...
by Jordi Pallarès | nov. 16, 2024 | Articles |
Paradisos artificials de tardor VI M’he llevat en un llit gegant. Plou fluix. Tinc ressaca de coses molt ràpides que han passat els últims dies. Llegeixo una nota que m’ha deixat el noi que he compartit la nit. Ha marxat a veure la família al País Basc. M’hauria...
by Jordi Pallarès | nov. 10, 2024 | Articles |
Paradisos artificials de tardor V Tot i ser una desconeguda, la deixo dormint. Així, estirada, sembla una escultura feta a mà guiada per un artista perfecte. Mai m’havia allitat amb una noia igual d’espectacular, si bé que no és la bellesa física, sinó una aurèola que...
Comentaris recents