by Jordi Pallarès | nov. 5, 2022 | Articles |
I jo he vingut d’estranquis, no ho diguessis a ningú,Aquí al lloc d’aquesta terra que més em recorda a tu.-Quimi Portet- La Rambla. Tardorada VI El poeta busca sota el calaix un petit record, un anhel per poder escriure alguna cosa. El poeta no troba res....
by Jordi Pallarès | oct. 28, 2022 | Articles |
Ens besem a ple bosc, en clariana fosca,on només planen ombres d’ocells sense memòria. Maria-Mercè Marçal. Tardorada V Es van conèixer una nit de castanyada, quan encara feia fred i les mans s’escalfaven dins les butxaques, unes amb les altres. Tan sols...
by Jordi Pallarès | oct. 22, 2022 | Articles |
Antes que salga la lunaA la orilla de la marDos palabritas a solasContigo tengo que hablar-Las Migas- (playa de sanlúcar) Tardorada IV Feia olor de cafè, de mel i de fusta de castanyer. Era humida, tendra i semblava delicada. S’assemblava a les millors...
by Jordi Pallarès | oct. 15, 2022 | Articles |
Tots tenim frases que ens han fet mal i d’altres que ens han salvat -Carles Capdevila- Tardorada III Es va llevar i va veure el cel blavíssim com una gota d’aigua de mar. Va fer el cafè bullint i l’aire que entrava per la cuina li relliscava per les...
by Jordi Pallarès | oct. 7, 2022 | Articles |
Em sembla que l’escriptura hauria de tendir a això, a la impressió que provoca l’acte sexual. -Annie Ernaux- (Pura passió) Tardorada II El diluvi arriba i em xumo les mans. De l’aigua que m’entra en filtro la calma, el coixí confortable, el sistema calmat...
by Jordi Pallarès | set. 30, 2022 | Articles |
El mal és allò que distreu. Kafka. Tardorada I Teníem un jardí a l’abast, un pati per nosaltres, un univers de flora total. Una coloraina exterior plena de vida després de la nit que era vida i mitja. Un jardí per tu i per mi, sense barreres, sense barrancs,...
Comentaris recents