Aquesta nit farem suc de lluna i escamparem el blanc del cel sobre les cases. Avui farem el silenci a cada balcó mentre parlen les estrelles. Aquesta nit farem Nadal, foc i festa i olor de molsa fresca dins el cau del pessebre solitari. Marxarà tot el fred amb el record de les carícies, de la felicitat de quan vam tenir-nos i sentir-nos, en la distància. Cremarà la fusta i començarà la música que farà el cor més vermell.
Avui la màgia insisteix a trucar a la porta, persistent; vol un tros de tu. I s’obre i escampa la plàcida nit: notes com marxa la pena, ja no hi és. Han de passar coses bones.
Aquesta nit farem suc de lluna per saber que ‘des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig reflectida la meva llum’. I viurem la distància com si fos l’última de totes i en res ja estarem junts. Perquè l’amor sempre torna. I farem suc de nit i brindarem amb aquell vi, malgrat el dolor de la soledat. I ens ho perdonarem tot sota aquest cel de Santa Nit i tancarem els ulls i et somiaré fent-nos els petons d’aquell Nadal que mai més ens robaran.
He escrit uns versos per a l’ocasió. De fons sona ‘Silent Night’ (The Lumineers):
He perdut un vers sota la taula/era perquè el recitéssim junts davant de tots fent veure que el sabíem de memòria/la teva mà sobre el meu genoll i la pell es posa l’equipatge/lluïm l’amor sobre els dolços i els cafès/he perdut un vers sota la taula/inventem tota la tirallonga de nou i riallades fins a plorar/perquè tot ens surt bé, tot ens va bé /és l’or del teu cor que mai para/he perdut un vers sota la taula /però vaig a fer-ne un altre/aquest Nadal fa olor de tu.
Comentaris recents