Els pecats del món

Perdona si he pecat ballant en la llum del matí quan ja tothom era fora. Sí, he pecat fent tentines amb petons que no hi creia gaire, però mira, ho vaig viure fort. He fumat tot el cel i he tragat tot l’univers pam a pam, mentre la vida era bonica i semblava de veritat. Ara ja no fumo. 
Perdona si he pecat quan m’he vist sol a la platea i no he aplaudit per por al ressò de la soledat. Sí, he pecat quan tornava a casa ple d’èxit quan baixava de tots els escenaris que m’han fet fort. La passió i el fracàs tot junt i alhora, sense conservar la neutralitat de l’egocentrisme. Perdona si he pecat en la derrota.
Sí, he pecat agafant la por per la cua i no per les banyes, i cada cop torna, i no la faig fora, no puc, no en sé. Pecador de valents, deien. Pecador i prou. Pecat sense pietat. De tot menys poc pecador. Les coses bones tenen pecat.
Perdona si he pecat llegint ràpidament els discursos de la baralla, la brega, l’autoritat i la força del cop baix. Sí, he pecat fent veure que no passava res davant el gris de l’angoixa, la incomprensió en l’altre, fent veure que el monstre de la pena és efímer. Pecador que fuig.
El cap ple de pecats i cap cosa lleugera per consular la culpa. I he pecat perquè he callat molt, he dit poc quan marxava i jo entre llàgrimes gruixudes sense la retenció de l’amor de veritat. El pecat de deixar fugir. Vaig pecar d’enfonsar-me jo sol i encara penso en el pecat de no lluitar. Perdona si he pecat ballant en la llum de la nit amb les nostres cançons sense tu. 
Bona nit, pecadors.