Les platges parlen. Entre elles es comuniquen pels mars embogits i es troben per a explicar-se les absències de sorra i tots els amors nouvinguts.
Les platges del nord, entre elles, tenen la seva comunitat, el mateix estatut de iode marí i de matinades llargues a l’estiu i vespres massa curts a l’hivern.
Les platges del sud, entre elles, tenen la capacitat de no enfonsar-se i tenir a ratlla els banyistes més entremaliats i els grans vaixells a distància.
Les platges comparteixen les cales, que són les portaveus de donar notícies: cap on van els millors bancs de peixos preciosos, les xafarderies de les famílies més famoses de la costa i allà on hi ha el millor vi blanc de denominació d’origen.
Les aigües que acaricien les platges venen de lluny i, és clar, porten les novetats de l’altra banda del planeta, d’altres hiverns quan aquí és l’estiu, altres històries de lluny però que, al cap i a la fi, del mateix món. I les platges es posen guapes per a rebre altres oceans, quan venen els colors de cels solitaris enmig del planeta, i quan porten la sal d’alguna illa molt petita i remota però bonica de veritat.
L’altre dia, sense anar més lluny, una platja va rebre la llàgrima d’una tristesa gruixuda d’algú que va submergir-se i desesperat, va desfogar la pena plorant sota el mar. De seguida les cales van reunir onades per anar a aixoplugar aquella llàgrima que va caure a la sorra buida i calenta. La van cuidar, la van consolar, li van preguntar qui era el seu amo, qui l’havia parit. La llàgrima va respondre que aviat el seu amo la vindria a rescatar, que tornaria a la platja a primera hora del matí per plorar i plorar. I les platges, en una reunió d’urgència, van demanar al seu amic íntim l’ajuda final.
Li van dir al sol, que sempre té tantes ganes de veure les platges i que està a primera fila cada dia i no perd detall de res, que posés la llum ideal, la temperatura justa, els millors colors i li van dir al vent que planxés la sorra per quan vingués l’home de la llàgrima.
Quan va arribar, l’home va veure aquell espectacle preciós i va pensar que les tristeses s’acaben quan vas a la platja i que de fet, no n’hi havia per tant. L’home de la llàgrima també sap que el proper amor naixerà en una cala que hi deu haver entre el nord i el sud i deixarà enrere les absències que l’han fet plorar enfonsat dins el mar.

Les platges ja us esperen demà i sempre.