Març

La calma és gruixuda i el silenci dens. Les nits del mes de març son una porta a una possible primavera massa desitjada. Avui el cel està d'un morat fortíssim. La remor de la ciutat sona de lluny i les persianes ja estan totes tancades. Un avió passa a poca alçada i trenca el silenci dels terrats. Sembla com si tot d'una el món pari aquí sense que ningú baixi: és aquesta hora de la nit que els gats caminen i se sap vida d'una manera o una altra. El març és llarg com les tardes que transiten en la latitud del sol esmorteït, la lluna que ho mira de fons, canviarem l'hora més d'hora que tard perquè les mànigues curtes ja volen gresca. Ara escolto una nevera que tanca lentament, una rentadora que pita i demana treure la roba neta, el got d'aigua abans d'anar a dormir que es veu mig buit sempre: son les petites rutines que al març cobren intensitat. Aquests dies, als matins, la pell devora el sol i l'olor de les coses intenses: una terrassa plena de gent, una excursió improvisada, una mà sobre la teva, uns somnis blancs i humits entre la nit, un silenci immortal, una música coneguda d'aquell mes març, i una cosa et diré: aquest és el mes dels canvis, de fer els projectes a mitjà termini, a planificar-nos per allò que ens digui el cor, fer agenda de plans bonics. I mirar-nos i tenir-nos podria ser un bon pla. El març és l'eixida que floreix mentre fem barrila i riem de tot. És el mes que no sabem si el vi negre millor fred o del temps. Les barbacoes que fan brasa i s'allarguen fins a la nit. El març és el mes de voler comprar tots els llibres que surten cada dia i voler-los llegir un per nit. Quantes coses boniques que té el març.
Fem-lo fort i nostre.