Rei

Quan baixava pel carrer Taulí a picar tres cops el timbre de la iaia Rosalia, ho feia feliç i ho desitjava fer cada dia. Era tan marrec que no arribava al botó i ja un cop davant la porta, sentia les seves passes ràpides al fons del passadís i fins la porta, no parava de dir-me coses boniques. Rei meu, reiet, rei del meu cor. Rei. Em sentia rei. Ser el rei d'algú que admires és la sublimació màxima de l'amor i l'autoritat feta estimació. El rei de la casa. Ets un rei, amor meu. Reiet de la mare. Rei, en anglès king, en lituà Karalius, en euskera errege. El rei de la selva. El Rei Borbó. El rei del pop. El rei del mambo. El rei és aquell que sobresurt entre els altres, per qualitats i perquè s'ho ha guanyat. El rei de la classe. El rei del futbol. L'esport rei. Els Reis Mags. Príncep, sobirà, monarca. El Rei dels espanyols. Quan jo era el petit i la iaia em deia rei, em sentia tot el contrari del que sent el Rei Felip VI. Un Rei trist que es mira i no reconeix cap paraula bonica del fins ara escrit aquí. Un Rei amb etiqueta de personatge públic i d'empatia igual a zero. Un home incapaç d'allargar la mà però sí treure's la porra i saludar. Un individu que s'acull a un partit polític corrupte com la seva carrera electoral. Un Rei amb ferum a dictador. Un senyor que mira als cunyats de reüll: de farlopa i estafador i tiro perquè em toca. I si em toquen el què no sona, faig complir les lleis. El sentit de rei hauria de ser la més pura bellesa optimista, bonica, d'adjectiu admirat i exaltar el més dèbil per fer-lo créixer. La paraula REI hauria d'estar inclosa a tota societat de bé, treballadora, humil, demòcrata, plena d'amor i somriures. Tenir un rei dins de cada casa com jo ho era de dins de casa la iaia Rosalia. I mirarem de tenir un rei de la felicitat dins la millor República del món.