Diumenges

El diumenge a la tarda és una illa on van a parar els trossos d'esperança, els somnis pendents i el record de la vida viscuda.
Els diumenges a la tarda són els carrers buits, la boira que s'aixeca de l'asfalt, el moment de la mandra i de la por. Del vertigen fins divendres. És la caixa d'eines que no s'obre per arreglar el cap de setmana. Els diumenges tarda, de tardor, són la llanterna que es va apagant lentament fins que queda aquell horitzó blau fort, lilós, amb ratlla groga a sota. Després, un iogurt, potser ni això. Una revista de reüll, algun programa d'economia a la tele o alguna cosa ràpida de trenta minuts. Una maleta que s'ha d'enllestir i posar tots els deures dins, menús de dinar, sopar i carmanyola. Recordar d'agafar la jaqueta al matí però al migdia fa calor. Les tardes de diumenge i la nostàlgia eterna. Ja no queden diumenges de transistor i escoltar partits, ja no queden moments d'apuntar 1-X-2 ràpidament: inclús ens han tret el futbol dels diumenges a les cinc (però visca el Girona). Vespres pensatius i de bons propòsits. Hauríem d'aprofitar el diumenge a la tarda per apuntar allò que ens agrada que ens facin per fer-ho nosaltres però no ho fem: ens pot més l'egoisme de notar i gaudir la nostra tristesa (plaer dubtós). Diumenges a la nit per anar a donar la volta sota la pluja fins allargar aquesta hora de més que ens farà més curts els dies. Que serveixi, tant de bo, per recuperar el que anirem perdent durant la setmana.
Coses bones de la foscor anticipada: Les finestres petites amb llum domèstica. Els avions que es veuen molt a prop i ens permeten fugir imaginàriament. Sortir d'amagat i donar-nos la mà. Fer-nos petons al balcó. Mirar el rellotge, pensar que és tard, veure que encara és d'hora. Cada nit que passa és una nit menys per l'estiu. Trobar una copa sense veure-la i compartir un tros de vi.