Platja deserta.

Quan no em veu ningú marxo a la platja deserta. Ara és un bon moment: la sorra no està planxada pels camions que passen de matinada com a les llargues nits d'estiu. Sols, a la platja, podem metabolitzar els petons que hi hem perdut entre onada i onada. Quants amors es poden haver perdut a la platja? Podem veure com la tarda (curta) agafa més vida mentre els torrats de tardor impulsen el cel cap a la nit més fosca. Fosca nit i platja deserta. Es desborda la pena dins la petita capsa de l'angoixa: la que està entre la barbeta i la panxa. La capsa que mai miro. La que no vull tocar perquè no s'obri: la caixa de la tristesa. Al final la tristesa potser és un inventari de passar comptes amb nosaltres mateixos. Tot entre tu i tu. I ningú més que la remor de les onades que arriben vés a saber d'on. Soroll constant que penetra dins la capsa; un cop, un altre i un més. És la pena del soroll monòton. L'onada que portes dins. La tristesa és llevar-se i trobar-ho tot fet i no veure res recollit. Posar la mà a la butxaca i tenir tot l'or i no palpar-lo. La tristesa és dormir i saber que dorms per sobre. Desvetllar-te i no trobar-te. I una llàgrima que fa temps la vols sentir rodolar, ara no ho fa. Ara no. Ho farà en allò mínim que no val la pena i et fotràs de ràbia. La pena era això. Els poetes diuen que quan estàs trist, busques l'amargura i el desengany en les cançons més fosques o els llibres més romàntics. París, Porto i tota la seva olor de pluja. També pot ser-ho anar a Missa, que és la tristesa posada a l'esquena. Tota al damunt, tota per sobre: la incomoditat de l'alegria és l'església i la fantasmagòrica fe que tot és possible. La vella farsa de creure que alguna cosa passarà quan tot acabi. De moment què? Ara que estic fotut a la meva platja deserta busco fe al cel i només trobo colors morats i un mar de preciosa aquarel·la. La força dels elements i jo. Tête-à-tête i dos collons. La tristesa és no tenir i morir per obtenir. Tant fa per què. Tant fa per on. Vull tenir-te i ja no hi ets. La tristesa és l'absència i voler-la fins al final. Desitjar que no arribi mai mentre la veus a prop. Sí, la puta mort.