Les postals

Les postals que enviàvem deuen descansar dins aquella capsa plena de silenci. Amb les lletres escrites a mà en algun hotel del món, en algun apartament de platja, en una ciutat de records preciosos. Escriure postals és la millor manera de deixar firmat el record de l'altre en un lloc present; per sempre més. El tros de cartó recorrerà kilòmetres per dipositar-se dins la bústia de la persona que escrivim: sempre ho he trobat màgic (molt més que la tecnologia actual). Moscou, Tenerife, Cambrils, Coïmbra. I les botigues plenes de postals precioses, amb les millors fotografies i la imatge típica del lloc, comprar-ne unes quantes i en una cafeteria escriure i dedicar unes paraules de record i nostàlgia. Postanski en croat, postale en italià, post en suec, nawtolbi en bielorús. Després, el receptor: il·lusionat com qui rep un regal íntim que ve de lluny i ens sentim més a prop de l'altre i ens trobem entre la distància. Com petits tresors, col·leccionem trossos de cartons plens de carrers, llums, mars, sorra, monuments i confidències escrites en territoris que porten el nostre segell per sempre més. Enviar postals i tornar-les a veure i llegir: el millor regal de tornada.
Ara mateix hi ha algú que escriu una postal i algú que l'espera per estar menys sol.