RELATS DE RÀDIO

Els relats del “Desperta Carreras”

El passat mes de juliol, l’Oriol Carreras, periodista i comandant del programa de ràdio “Desperta Carreras”, va trucar-me i em va proposar fer petits relats per narrar-los a la ràdio, cada dimarts, a les vuit en punt. Vam tenir la idea d’inspirar-los quan al matí, camí a la feina, podria veure personatges, ambients i retratar la foto de matinada d’un dimarts qualsevol a la ciutat encara adormida.  

Estic molt agraït que algú com l’Oriol, valori l’art de la creativitat, doni l’oportunitat, i sobretot, que faci una aposta per algú que al final, no és gens conegut en el món literari. 

A continuació us poso per escrit aquests relats, perquè els pugueu llegir, i perquè al final, les històries escrites en un full, quedaran per sempre. 

Estan ordenades per ordre des del mes de setembre fins a l’últim dia de desembre.

Bon any, estimats lectors. 

I

Avui he vist uns folis per terra i els he agafat, ja saps que aquí a Terrassa som molt de recollir papers del terra. Eren uns apunts de física, o potser eren de química. El que sí que hi havia, en aquests apunts d’institut, el telèfon i al costat hi posava “si ho trobeu, truqueu-me”. El cas és que he agafat el mòbil i he trucat: se m’hi ha posat un noi. Li he dit que he trobat els seus apunts i que m’ha entrat la curiositat de saber per què volia que li truquessin. El Juli, que així es diu el noi dels apunts enigmàtics, m’ha explicat que just abans d’entrar a l’examen de selectivitat, volia deixar constància del seu telèfon i que si algú trobava els famosos apunts, que li truquessin per explicar-se a ell mateix com li va anar les proves de selectivitat. Ara, el Juli, està en un càmping, m’ha narrat que fa camins de muntanya i puja cims amb els amics, que fan jocs de nit, que ha trobat l’amor de la seva vida i que ja l’ha perdut. Que li agrada quan es mulla sota la pluja d’estiu i que durant aquestes vacances s’ha aficionat a la fotografia. Que no para de disparar amb la seva CanonEx9 i sobretot, ja sap com fer l’exposició lumínica per captar la Via Làctia. Amb tot, el Juli, em relatava les seves vacances, però no em deia res de com li havia anat el famós examen de Química o el que volgués que fossin els apunts que m’he trobat. I jo prudent, que pensava que havia suspès o alguna cosa semblant, no preguntava i ell vinga a explicar-me que li ha fet tantíssima il·lusió que algú hagués trobat el seu telèfon, que això era un minimiracle, que trobava que era un fenomen estranyíssim i que ara mateix ho explicaria a tothom del càmping. Abans de penjar la trucada, el Juli va dir-me, “ep: que sàpigues que de l’examen de matemàtiques aplicades a les ciències socials, allà on hi havia el meu telèfon, vaig treure un nou. Tan amoïnat que em tenia. Bé, et deixo que acabo de veure un pinçà preciós i a veure si puc fer-li una foto”.

I jo, abans que em penges el telèfon, li pregunto: “però quina carrera faràs?” I el Juli em respon: “saps si existeix la d’inventiva i contemplació”. No he sabut respondre-li.

Avui també he vist un núvol groc color de civada amb ganes de refrescar.

II

Doncs he passat per davant d’una botiga de roba que hi ha a la Rambla que comença amb Z i acaba amb A, i he vist que un maniquí es movia. Després de l’ensurt, he descobert que era una dona de veritat, de carn i ossos. 

Amb un gest amb la mà, m’ha dit que entrés per la porta, que ja estava oberta, i li he preguntat que hi feia allà dins?

La dona que fa de model en aquesta botiga, fa mímica a l’institut del teatre. Té un examen aviat i per practicar, es cola a la botiga just abans de tancar i es posa a l’aparador. Fins ara, ningú l’ha enxampat i això vol dir que la cosa de la mímica, li va bé.

M’ha explicat que em faria creus del que veu durant la nit a la Rambla:

Des de persones que passegen alegrement a les tres de la matinada disfressats amb vestits modernistes, fins a curses de cavalls, firaires de polseres i penjolls, i quan despunta el matí, que és més o menys quan tu et lleves per fer el programa, passen els camions que posen els carrers. 

Quan li he dit a la noia que fa mímica que havia de marxar, hem tingut un problema; la porta no s’obria. Podries trucar algú que em vingui a obrir?

Avui també he vist un núvol en forma de mànigues de camisa que volia posar el cel elegant.

III

Avui al matí, quan anava cap al mercat, he vist un taxi que anava buit i per intuïció, he aixecat el dit. Hi he pujat i li he dit al taxista: sortim de Terrassa. El cas és que de camí a l’autopista, el taxista ha parat a recollir un home que anava a l’aeroport, m’ha explicat que anava de viatge a Turquia i que no tenia bitllet de tornada, just després, el taxi ha parat de nou i ha pujat una senyora duia els cabells amb una permanent prominent i la feina hi ha hagut perquè hi acabés pujant; aquesta dona anava a la mútua a deixar el pot de l’analítica d’orina; el portava a la mà. Quan li volia dir al taxista que ja en tenia prou i que em deixes baixar perquè érem molts allà dins, ha pujat l’alcalde, que duia un barret de copa i que volia fer una mica de sondeig i que si anava tot bé a la ciutat. Ha pujat al taxi, un parell de carrers més avall una noia que anava perdudíssima i que buscava l’estiu, ens ha preguntat que si algú havia vist el Sant Joan, que l’havia perdut i estava molt angoixada per haver de començar la universitat. A la dona de la permanent li ha caigut el pot de l’orina dins el cotxe i el taxista s’ha emprenyat de tal manera que ens ha fet fora a tots. El cas és que he acabat anant al mercat, he obert les dues parades i el curiós del cas és que han vingut a comprar tots els que m’he trobat dins el taxi: el del viatge a Turquia, la noia que buscava l’estiu, l’alcalde que s’ha emportat un pollastre sencer, la senyora que tornava de la mútua i de la perruqueria, i també ha vingut el taxista i m’ha dit que quan vulgui, em portarà fins al mercat on els somnis es fan realitat.

Avui també he vist un núvol amb taques blanques i blaves i semblava una bata d’escola. 

IV

Avui quan anava al mercat, he vist un paper de gelat a terra. Segurament, el paper devia estar a dins del contenidor i ha volat sol. El cas és que quan l’he recollit i el tenia a la mà, el paper de gelat m’ha començat a pesar. Com que era molt fosc de matinada, no veia ben bé què hi creixa allà a dins, però alguna cosa grossa s’estava gestant, perquè cada vegada, la mà em pesava més.

Sorprenentment, he vist com una bola de gelat agafava volum, per l’olor era gelat d’avellana, després, per sota, hi creixa una bola de menta, i com que encara em quedava un tros per arribar al contenidor, hi naixia una bola de stracciatella, i allò que cada vegada pesava més, i més gelat a la mà, i aquella hora que no és de fer gelat, però clar, he hagut de portar-me’n als llavis perquè si no em queien per les mans, que és la pitjor sensació que pots tenir, i encara una altra bola de gelat de llimona venia de dins el paper, i jo engolia com podia tot aquell embatol de gelats a les cinc del matí, i em sabia greu tirar tota aquella delícia de gelats fets artesanalment d’algun lloc que no sabem, com si fos màgia i llavors, de tants gelats que m’ha anat creixent de dins el paper que he collit del terra, he decidit obrir una gelateria al mercat.

Avui també he vist un núvol en forma de lluna perquè aquest la tenia al davant i l’estava copiant. 

V

Avui quan he arribat a les parades del Mercat, m’he adonat que no portava les claus a sobre. A casa s’han quedat. Just quan la impotència em col·lapsava, he trobat una clau per terra. No era una clau qualsevol perquè he provat d’obrir la persiana i oh sorpresa, s’ha obert el pany. 

He provat també d’obrir l’altra parada i també ha funcionat. Així doncs, he decidit anar a veure si funcionava per tots els panys de la ciutat. Oriol, agafat: la clau m’ha obert el museu de la ciència a la Rambla, la clau també m’ha obert la sala Muncullin, he pogut passejar tranquil·lament, aquella hora, sense ningú, una meravella: inclús he pogut obrir el Parc Audiovisual i he estat als platós, als sets de maquillatge, als decorats dels anuncis. Aquesta clau que obra tots els panys em fan sentir ara un home segur, perquè no saps mai quan pots necessitar entrar en un lloc. El que sí que he de vigilar és un cop a dins dels llocs, que en pugui sortir. Ah per cert Oriol, mira d’endreçar una mica, que he estat per allà fa una estona i tens la casa una mica deixatada.

Avui també he vist un núvol amb ganes de vendre aigua i ningú n’hi compra.

VI

Avui he vist un semàfor en vermell i com a bon ciutadà terrassenc, m’he esperat dempeus. Eren les cinc i cinc del matí i no venien cotxes. Però jo igualment m’he esperat fins que es posés verd. El cas és que el semàfor no canviava. I vinga esperar: he tingut temps de veure com passava un autocar ple de gent jubilada en direcció a l’aeroport, he vist passar un ciclista que venia d’una excursió de l’estiu, he vist el cotxe oficial dels polítics sense ningú a dins, també mentre esperava que el semàfor es posés verd, he vist un gat i un gos com festejaven, una senyora que tornava del safareig de l’any 54, corredors que encara no havien acabat la cursa de la festa major i quan per fi s’ha posat el semàfor verd i anava a passar, t’he vist a tu Oriol, que venies superràpid amb moto sense casc, t’has saltat el semàfor en groc he hagut d’aturar-me de l’ensurt i s’ha tornat a posar en vermell. 

Avui també he vist un núvol color llana amb ombres de rabequeta i bufanda.

VII

Avui, quan anava a obrir les parades al mercat, he vist un home en un balcó que trastejava amb testos. Li he preguntat què feia aquella hora feinejant amb plantes. M’ha explicat que estava plantant llavors dins els testos: faves, pèsols, bledes, enciams, i raves. Que si ho feia aquesta hora de matinada, al voltant de les cinc, li creixien de seguida. Ja veuràs, m’ha dit, puja al balcó i mentre fem un cafè ho veuràs. Efectivament, Oriol, han començat a sortir-ne uns pèsols de la mida d’una bala, les faves eren tendres, i els enciams, frescos com mai havia vist. Es veu que cada dia, aquest bon home, des que va descobrir aquesta meravella, ha de llençar la verdura i la fruita que planta perquè no sap què fer-ne. I jo li he dit: “alto les seques”, podem fer negoci vostè i jo. I ara ja tinc una altra parada al mercat de verdures urbanes, i no només això, autòctones, de ciutat de matinada, de Terrassa, i també tinc una parada de faves tendres, però aquesta que només l’obro els divendres.

Avui també he vist un núvol que era com un croissant i quan es desfeia era com si li caigués la farina. 

VIII

Avui quan anava cap al mercat he vist una persiana mig trencada i de dins, hi sortia molta llum. Per curiositat m’he atansat i m’he quedat enlluernat. Ja amb les ulleres de sol posades, he vist el que s’hi feia allà a dins. Si feia llum, Oriol, tal com ho sents. La llum de Terrassa m’ha dit l’home. Feia girar una roda de fusta amb un fil ferro i amb els peus feia taló punta, com un teler de fil. L’home, que devia tenir uns cent vuitanta anys, m’ha explicat que porta tota la vida creant llum a la nostra ciutat, que ara li venen mesos de molta feina perquè el dia s’escurça molt i ha de començar abans, que ja va cansat i que li agrada la feina de fer llum, però clar, l’home n’està una mica tip. M’he quedat entusiasmat veient la màquina rudimentària de fer llum i li he dit que sí. El problema ha estat que l’home ha desaparegut, i si paro, deixaré tot Terrassa sense llum, aquesta hora del matí, i l’home que no apareix. Oriol, si et marxa la llum en ple programa, és perquè hauria d’anar tirant cap al mercat per obrir les parades, però clar, ara que hi penso, tampoc hi haurà llum allà. Tant fa, m’he convertit en el faroner oficial de Terrassa.

Avui també he vist un núvol color mel i de dins n’ha sortit una abella. 

IX

Avui he vist, quan anava al mercat, una bicicleta abandonada. L’he vist força rovellada, gastada, però li he donat un cop d’ull i he decidit pujar-hi. Amb quatre retocs de cadena i canvi, he pujat la Rambla, i no només això: com que anava bé de temps, he pujat una mica més, fins a l’avinguda Béjar. Allà, ja que hi era, he pensat a pujar per la carretera de Matadepera, he arribat fins a Mura, Monistrol, Navarcles, he avisat a un amic que viu a Navàs i tot pedalant tranquil·lament, hem arribat a la Seu d’Urgell. Com més kilòmetres, més fina anava la bici, una meravella, hem acabat Andorra. L’únic que per aquí, en aquest país dels Pirineus no veig cap mercat com el nostre i ni coses tan bones com les que hi ha a Terrassa i crec que tornaré, en un tres i no res, que fa baixada.

Avui també he vist un núvol en forma de pastilla que es desfeia amb una mirada feliç.

X

Avui quan anava al mercat a obrir les parades, he vist primer un home que em sonava molt, quan ens hem creuat. Era l’home que estava dins el somni que tenia feia una estona. Pensava que era una casualitat, al cap de pocs metres, he vist una dona que també estava dins el somni d’avui, i a punt d’arribar al mercat, uns nois que eren els mateixos, que també he somiat. He vist totes les persones somiades en un moment. Ara només em falta que passi el que també he somiat: que la ciutat estigui a l’altura d’un mercat que a vegades, està una mica abandonat.

Avui també he vist un núvol en forma de crostó de pa i feia pinta que encara era calent.

XI

Avui, en sortir de casa, he vist com un home posava un tros de carrer, més endavant un altre home en posava un altre, i així veig, com tu també deus veure, Oriol, com es posen els carrers a la nostra ciutat. Expliquem-ho. Hi posen pales de paciència, una mica de terra d’Il·lusió, després fan un remenat de força amb voluntat i cordialitat, li posen una mica d’ignorància, per allò de protegir-se, en acabat li posen capes fines de compassió, algunes de criteri propi, ho tapen tot amb bona intenció, per sobre ho reposen tot amb sociabilitat, noblesa, educació, i sobretot, bona fe. Els homes que posen els carrers fan els últims arranjaments posant dosis de generositat i molta amabilitat. Un cop passa el jutge de carrers per certificar que la ciutat està preparada per començar el dia, només cal esperar el primer xitxarel·lo que ho farà tot malbé a la primera i els carrers quedin bruts com sempre.

Avui també he vist un núvol que anava de pressa com una bala, com si volgués foradar la nit perquè es fes ràpidament de dia.

XII

Avui amb el fred, he vist un dimoni, i per sort no eren mil, sinó un. Venia de fer un assaig de pastorets i quan ens hem creuat li he dit quan era l’estrena. Hem fet un cafetó i m’ha dit que en realitat no era un personatge sinó que era un dimoni de veritat, que quan sortia d’assajar es passava les nits rondant i fent malifetes, com ara gastar les bateries dels cotxes, fondre llums dels fanals, buscar amors perduts i perdre’ls encara més. Ara, quan es fa de matí, em diu que es treu les banyes, la cua vermella, es posa corbata i va a la feina. Allà tots l’odien. I és feliç.

No ha pagat el cafè, i quan he anat al mercat, m’ha fet la sensació de veure aquest mateix personatge pertot arreu. 

Vols que fem els Pastorets per acabar amb els dimonis Oriol?

Avui també he vist un núvol que tenia la forma d’arbre de Nadal i queien boles de fred sobre la ciutat adormida. 

XIII

Avui he vist un pijama a terra i l’he agafat per portar-lo al contenidor de la roba. De sobte, m’han sortit tota mena de somnis: platges paradisíaques, vols amb avioneta, partits de futbol jugant a estadis enormes i marcant gols, festejant amb la combustió dels sentiments, i també m’ha sortit, del pijama que m’he trobat, un somni que era viu i real: la felicitat. 

Fem una crida al teu programa per veure de qui és aquest pijama, perquè tots els somnis són bons i bonics i mai poden desaprofitar-se. Jo de moment, he guardat els somnis dins la motxilla i els aniré traient de mica en mica.

Avui també he vist un cel ras sense cap núvol per no destorbar la nit polida d’estrelles.

XIV

Avui he vist una bombeta somorta que brillava amb dignitat, era una bombeta de Nadal, segurament de l’any passat. M’he apropat per guaitar-la bé, encara tenia un fil fluix de llum blava. L’he tocat per curiositat i he seguit el meu camí. Uns metres més endavant, he trobat una altra bombeta igual, però aquesta era de color taronja, i una altra de color verd i així fins a arribar al mercat. Quan m’he girat un moment, he vist com la Rambla s’il·luminava lentament amb bombetes de Nadal, penjaven per les cases guarnicions lumíniques nadalenques, els cotxes anaven plens de bombetes com si fossin un carruatge del mateix Pare Noel. I he vist tantes llums de Nadal que pensava que ja era el dia de Nadal, però era una falsa alarma. La llum córrer igual que la Il·lusió de la mateixa manera que Nadal córrer cap a la gent apropant-los a la trampa.

Avui també he vist un núvol molt groc que de sobte ha caigut sobre un cotxe de policia que s’ha convertit en ambulància i ara ja és un vehicle útil. 

XV

Avui he vist un altaveu vell, d’aquells que es connectaven amb un cable vermell i un altre de negre a l’equip de música. De lluny semblava una caixa negra deixadata, però quan m’he apropat, he vist l’altaveu i l’he agafat. Ja sabeu que tot l’antic pesa molt. M’he emportat un ensurt perquè en moure’s, ha començat a sonar. Primer era una música llanera, després s’anava animant. Han arribat persones dels anys noranta i seguien els compassos d’aquella música de la seva època, de mica en mica, la cosa es posava marxosa, amb ritmes electrònics i s’anava acumulant gent per divertir-se, un ha parat una taula, l’altra ha muntat unes bombetes i de seguida s’ha organitzat un embatol de rauxa antiga que feia goig. Cava, esmorzar de forquilla, i aquell altaveu, que treia música de dins com si d’estar tant de temps mort, ara volgués renéixer fent viure als que potser ja no hi són. Jo he marxat, que tenia feina al mercat, pensant que mai saps on serà la festa a qualsevol matinada.

Avui també he vist uns núvols geomètrics que feien fórmules perquè no faci tant fred. 

XVI

Avui quan anava al mercat a obrir les parades, he vist primer un home que em sonava molt, quan ens hem creuat. Era en el qual estava dins el somni que feia poques hores tenia. Pensava que era una casualitat, al cap de pocs metres, he vist una dona que també estava dins el somni d’avui, i a punt d’arribar al mercat, uns nois que eren els mateixos. He vist totes les persones que he somiat avui en un moment. Ara només em falta que passi el que també he somiat: que la ciutat estigui a l’altura d’un mercat que a vegades, està una mica abandonat.

Avui també he vist un núvol en forma de crostó de pa i feia pinta que encara era calent