Conte d'hivern (V)

Quan arribava a casa, el primer que feia era sortir al balcó. No feia res més abans que obrir la finestra i sortir fora. Cada tarda observava com el Sol feia allargar la llum del dia sobre els terrats del davant. Sumava tots els minuts de més que el capvespre li regalava i li feia tanta il·lusió que allò s'allargués una mica cada dia que se sabia diferent. Respirava fort i s'emportava trossos de tarda que penjaven dels balcons i anava acumulant tendresa dins la capsa. Aquella capsa que era plena de foscor. Ja feia uns anys que va notar com es desplomava tot el sistema elèctric que dona llum a la felicitat, a l'alegria de viure, a ser feliç. Com aquella bombeta que se li ha acabat la pila, com aquell plom que salta de forma inesperada. La capsa no parava d'ennegrir-se. Ni les gotes del Doctor, ni els remeis del Ricard Miracles, ni els programes de ràdio que fan als migdies i que fan partir de riure: res li feia obrir la capsa. La capsa tancada sense oxigen, sense llum, sense vida. La capsa que oprimeix, la capsa que et priva de notar tots els colors del món. Va descobrir que sortir al balcó i copsar com cada dia la llum blavosa se sostenia damunt del cel durant més estona, feia obrir-li una mica aquella porta de la capsa. Era com si a cada minut més de claror podia apropar-se més allí dins, per veure què hi havia de veritat: foscor.
Però la capsa s'obria una mica cada tarda que passava mentre ell observava des del balcó, inclús podia arribar a tocar-la a cada minut que el Sol regalava i mentre l'hivern tombava, la llum era més bonica, tant al cel com allà dins. I els taronges van imposar-se a l'angoixa, el blau malva a la por, els grocs a la culpa, els torrats marronosos a la nul·litat, els fúcsies a la solitud, els ocres a la tristesa, els vermells preciosos a la pena. I així fins a arribar al juny, quan la llum del vespre era ben viva fins a quarts de deu. I va ser allà, just al solstici, quan ja mai més es va fer fosc i sempre hi havia llum dins aquella capsa que ara, lluïa per tot arreu.
I les nits van passar a ser eternes i sense fred per sempre més.