Sí a tot

Tu i jo som dos amants perfectes
per alienes circumstàncies separats,
és sa vida que pot ser molt dolenta,
i és el món que no està ben pensat.
Antònia Font -amants perfectes-

Escrits de finals d’estiu (II)

Puges al tamboret de la cuina i no et toquen les cames a terra, encara. La mare et diu que t’acabis l’esmorzar, però tu estàs obsessionada amb el calendari que hi ha penjat a la paret. Encara hi ha la plana del mes d’agost. Desitges que ningú ho vegi perquè no vols que arrenquin el mes i veure la S de setembre. Perquè mentre t’acabes l’esmorzar penses que les tardes s’escurcen, que el vent ja és més fresquet, que les coses boniques s’extingiran. Tenir el calendari encara al mes d’agost et porta als dies de la llibertat desmesurada, dels peus descalços tot el dia, de les olors tendres dels pollancres i les dutxes que alliberaven sal i omplien la teva pell geografiada d’embruniment. I no vols veure la S de setembre perquè vindran les nits neguitoses del dia abans de l’examen, de les corredisses per no fer tard a l’escola, els pares nerviosos perquè un no ha fet això o allò altre, no vols la S de setembre perquè un dia tocarà anglès, el següent piano i ara encara estem mirant si el dia lliure que queda podem apuntar la nena a un curs de matemàtiques amb una tècnica increïble d’aprenentatge.
I et venen al cap els matíns de son, els mesos d’hivern grisos, penses en els apunts, els treballs, els companys i tot el professorat mega motivat per arrencar un curs que et diran que serà apassionant. Vols que cada dia sigui agost, que no canviï mai aquella pàgina del calendari, que sempre hi hagi l’àvia a casa, vinguda del poble, i que et fa els flams com ningú més te’ls fa. Vols que no et col·lapsin amb les agendes, i vols dir fort que no et va bé la saturació, però no saps a on fer-ho, vols parlar i dir que tens por i que potser no ho sabràs fer, que no saps com entomar un garbuix de nervis al coll, que t’agradaria que t’escoltessin i t’abracessin fort i que no passarà res, que les coses passen, però estàs encallada en el primer dia de. I mires la pàgina del calendari d’aquest agost i ets capaç de recordar cada dia el que has fet, les caminades infinites i alliberadores fins al pic, el mar llépol tot per tu, els rius suggestius de beure aigua fresca, i els matins que obrien el bocam groc i plens de vida i que volien dir sí a tot.
I ara que ja has acabat l’esmorzar i no pots deixar de pensar en tot el que vindrà, en com governar el tedi de l’algoritme metrallat de les obligacions comunes, de no saber a qui acudir per parlar de tota aquesta gruixària de tristesa (aquesta carraca de lentitud abans de l’odi) (aquesta raconada de pena) (aquest psalm desolat) et posaràs a escriure postals d’estiu i quan siguis gran les llegiràs i entendràs perquè l’estiu és el millor mètode de la felicitat.