Conte de confinament (XIV)

El Jon Pelu era un home d'èxit. Professió de prestigi i la resta no li anava pas malament: sempre amb la camisa neta i olor de planxa amb aigua destil·lada ja evaporada. El Jon Pelu tenia una forma de pentinat ni millor ni pitjor, no ens posarem amb això. El que sí que tenia el Jon era una obsessió per anar a tallar-se el cabell entre fiscal i jutge. I quan un judici el guanyava el celebrava anant a pentinar-se. Era un autèntic galant, gran advocat i ben pentinat sempre. El Jon Pelu tenia èxit social i a la closca, amb aquella corona imperiosa que lluïa a cor que vols fent enveja a la majoria de mascles de la seva edat. Al Jon Pelu, però, se li va posar a casa una altra corna, la del coronavirus, i és clar, no va poder sortir de casa ni tan sols per anar-se a tallar els seus cabells de catàleg. Va mirar tutorials per internet, va entrar a les xarxes socials, però allà durant el confinament global, no hi havia res de cabells ni de pentinats, només hi havia classes de gimnàs amb gent que es gravaven a la seva habitació cridant i saltant. El cabell li anava creixent per moments, el serrell baixava perillosament fins a les celles. Hi començava haver una cabelleragruixuda al clatell. Al pas dels dies, els cabells blanquinosos van fer acte de presència sense el tint, i les onades ja no esquivaven línies rectes i anaven totes a diferent destí. A la testa del JonPelu hi havia molts cabells i molts dubtes. No sabia fer-se una cua, que ja la tenia de cavall. Passaven els mesos de confinament i el Pelu tenia un tupè que topava amb les portes de casa, al llit ja no hi cabia i havia de dormir amb el cap fora la terrassa i el cos dins la cambra. Ja no podia vestir-se si no eren camises obertes i per rentar-se al cap, va demanar al veí dels baixos que li regués amb la mànega quan ho fes amb les plantes. Va ser motiu de distracció per als veïns de la comunitat. El Jon Pelu no passava la pols per terra: no li calia. Quan va passar el confinament, al cap de vuit anys, va demanar hora al barber i quan va saber que havia tancat per la crisi del virus, li va caure el pèl de cop.