Conte de confinament (XVI)

La Mò (de Mònica) tenia xats oberts tot el dia. Amb els de la feina, amb la dona de fer feines, que no hi anava però volia continuar tenint el contacte. Amb el redactor, el subdirector, que no el director perquè allà, la directora era ella, la Mò (de Mònica). Obria finestres a l'ordinador amb tota mena de personal: el veí de sota que mai s'havia atrevit a tirar-li els trastos, amb les mames del cole, amb la profe de música, de ballet, d'infusions, la monitora de ioga. Tot eren converses a través de la pantalla i la Mò (de Mònica) se la veia feliç en aquella nova vida de confinament. Ocupada tot el dia, ara penjo, ara despenjo, ara amb aquest li faig un lleig i "oh que no em va el wifi" que era una nova manera de dir "m'esperen a l'altre despatx i no puc estar per tu". La Mò (de Mònica) vivia tancada dins el pis i gairebé dins les pantalles aquelles que tenia instal·lades per tot arreu: a la cuina, al lavabo, a l'habitació del gos, al safareig, perquè quan feia la rentadora sempre trucava a l'home del detergent per dir-li quin era millor evocar si el blanquinós o aquell més blavós. La Mò (de Mònica) era una dona de vida activa i vinga acaparar xarxa i dades i ampla de banda i trucades i xerrar i deu o dotze a la vegada. Però a la Mò (de Mònica) un dia va llevar-se i no contestava ningú. Ni el del sabó, ni el subdirector, perquè ja sabeu que era ella la directora, només faltaria. Ningú és connectava perquè tots van tornar a la vida normal i sense confinar-se i ja no calia tanta conversa a distància. La Mò (de Mònica) no va saber gestionar la proximitat, la vida de veritat tot i anar a la feina amb dotze pantalles i voler parlar amb tothom per xats i connectada a la xarxa, la gent no podia més. Mira La Mò (de Mònica), fes una cosa: vés a casa, descansa, agafa la baixa i recupera't. I la Mò (de Mònica) va buscar-se una nova vida. Des de casa, va tenir un marit a l'altra punta del món, una nova feina que li permetés estar tot el dia connectada, va fer dos o tres màsters a distància, tenia animals de companyia adoptats per cuidar-los via ordinador i fins i tot, demanava el pa a través d'una videotrucada. L'informe mèdic final va ser que la Mò (de Mònica) va acabar sent la Mò de monitoritzada de per vida.