Per alguna raó incomprensible,
el silenci ha quedat fora de les declaracions universals dels drets humans.
-Vicenç Pagès Jordà- Escriptor.
Coses d’estiu
Una xancleta que peta a l’aigua i s’eixuga amb 2 segons. Un mar blau galàctic. Uns ulls verds com la menta fresca, com un camp d’oliveres de l’Empordà. Un banyador cenyit, humit, un cos nu, un cos bonic. Un llibre a mig llegir, que no agrada, però els llibres sempre s’han de cloure. Un llibre fascinant, com “Els jugadors de Whist” del Vicenç Pagès Jordà.
Un horitzó que acaba allà al fons, allà, mira, no el veus? Sí que el veus, però fas veure que no, perquè així, t’ho puc dir més a prop: mira allà. Un sol que escampa el groc com benzina, pertot, esquitxant calor i combustió al plaer de les pells daurades.
Un petó en defensa pròpia, unes pizzes compartides perquè, si ho vols, fem un sopar a la fresca. Un crit de gresca quan algú cau a l’aigua, enguany calenta, més calenta que fa un any, tres graus més calenta, segons el Bruno.
Uns vespres que entren en la calma del món, de les boires xiques, poc espesses, mínimament denses, núvols ballarins sobre el Talla. Els grills que xerren a tot drap, en tot moment, retornant sempre al record de les tardes eternes amb la Montse, a cals avis.
Mots d’estiu: samarreta, far, mar, cervesa, moto, xerric, llum, nit, roques, ulleres, peix, olivera, tramuntana, gavina, silenci, Rosalía, dormir, abelles, formatge, trobar-nos, eufòria, bonic, aquí, flotador, medusa, petons, amor, bru, bruna, vela, ruta, nedar, closca, vi, blau, sol, calor, peus, xerrada, fruita, via làctia, presseguers florits, crit de llum, eixida.
Ja et trobo a faltar, li va dir. I no m’estranya. Els nins damunt la taula de surf, rebolcant-se onada rere onada, sense final, i ara, torna’ls l’u de setembre a l’escola, ara que son plens de vida i amor, aquell que encara no saben, i separa’ls fins a l’any que ve. No veieu que el mar és una cavitat protectora que no en poden sortir? I ben jugat, a ben dinat, s’han fet petons i unes línies a la pell, que fan camins de sal, i és clar: ja et trobo a faltar, li va dir. Què volíeu?
I avui, sobre la taula de surf, l’hi ha preguntat: -de l’u al deu, com ets de feliç?-.
I li diu: -de l’u al deu no, de l’u a l’infinit-.
I unes botines, unes càligues, un coturn, una crèpida, el descans, un esclop, l’espardenya cadaquesenca, una brasilera, una pasqüera, unes polaines, una sandàlia.
I un gelat, un cornet, un crocant, un cucurutxo, un polo, un xàmbit. Una llepada.
I ara fes-me un bes, una besada, un potxó, un morreig.
Me n’he deixat una: t’estimo.
Comentaris recents