Conte de confinament (XX)

Un dia un petó va desaparèixer i va anar a parar en un lloc preciós que feia olor d'amor. Aviat n'hi va anar a parar un altre i així fins a formar una pila de petons. Un petó que va arribar plorava i els altres li van preguntar perquè. Vinc d'un comiat, va dir, a l'andana d'una estació. He sortit d'uns llavis que no tornaran a trobar-se, segurament. I tots els altres petons ploraven. Tots els petons allà confinats van voler explicar una mica la seva experiència. Un petó que era força gros va explicar que venia d'un matí davant l'autocar de les primeres colònies d'estiu. Hi havia tota mena de petons petits, que també volien dir-hi la seva: un que era d'agraïment, l'altre era aquell petó que fas per dir fins després, els petons petits de bona nit i fins demà. Els petons de cortesia també eren per allà, apartats, una mica mal vistos, perquè són aquells petons de feina, els petons que queden a l'aire i no toquen la galta perquè la gent gira el llavi cap al costat. Al lloc preciós dels petons hi havia olors barrejades, perquè es clar, els petons oloren de diferent manera: des de vistes espectaculars mentre veiem sortir el sol i els petons van caient per l'esquena de l'amant, fins l'olor dels petons de pells suades i calentes. Els petons dels nadons, que també eren allà, amb aquella olor de blau cotó fluix. L'olor dura dels petons d'abans de morir, els petons que s'han fet per últim cop amb aquella olor gelada. En el lloc dels petons perduts van arribar durant els últims dies, els petons desitjats, que eren aquells que la gent volia fer però que no podien impactar a la pell de l'altre perquè el confinament no ho permetia. Els petons desitjats entraven tristos i malmesos, perquè sabien que allà quedaven sense fer la feina. I els petons, entre ells tampoc podien fer-se petons, perquè els petons encomanen el virus i no volien desaparèixer. Imagineu-vos un món sense nosaltres, va dir un. I després de fer una assembla general, els petons van decidir contactar amb algú perquè els hi fes un conte i que no quedessin oblidats abans de fer un Erte sentimental.