El Genís Lancaster era un home egocèntric, només el punt just, això sí. Tots els actors necessiten tenir la fama a punt de caramel: ni poca ni molta, però l'excés de la fama porta al caos. Ell en tenia prou del fet que el reconeguessin pel carrer però que tampoc s'apropessin gaire. El Genís Lancaster havia notat un descens d'aquesta fama, i segurament li era degut al fet que l'obra que estava en marxa, havia baixat el teló per culpa d'un virus que es colava per tots els racons del teatre i el món. El Genís observava aquella necessitat de poder, d'expressar-se i de sentir-se viu per dins amb els personatges que interpretava. El Lancaster estava més segur sobre l'escenari que a casa i necessitava el foc dels focus a la cara per notar el bonic pas dels dies. Quan el que li cremava a la cara era la bombeta del bany, la cosa ja no anava tan bé. El Lancaster, sense teatre i aquella energia química que no es veu però que és droga, va decidir anar al teatre, tancat. Ell tenia la clau i va obrir amb guants i mascareta. Va olorar altre cop el poder que hi ha entre bambolines i les cortines dels decorats. Trepitjava a poc a poc la fusta de l'escenari, notant cada pas, com espetegava i ressonava el seu cos sobre aquell terra màgic, cosa que mai podia fer. Veia la platea fosca i entre ombres intuïa aquelles butaques que sempre eren plenes i ell les feia omplir d'il·lusió. El teatre buit era un badall fosc i ple de misteri. El Genís Lancaster va xiuxiuejar el text de l'obra i només els llums d'emergència li feien de guia. Va animar-se i agafava moviment i cada vegada l'actuació era més real. Ara ja hi anava cada dia, obria el teatre, feia l'obra, tot fosc. Era una manera d'omplir el seu pot d'ego diari sense aplaudiments. Ja era feliç. Però va passar una cosa sorprenent, que va canviar radicalment la vida artística del Genís Lancaster: quan es va reobrir el teatre i va veure la platea plena a vessar, no va poder resistir els nervis. Havia perdut el costum de la pressió. I es va jubilar. Ara només l'enfocava la bombeta del bany.
Entrades recents
- Anoeta 21/11/2024
- Basalú 16/11/2024
- Asteasu 10/11/2024
- Montcada i Reixac 05/11/2024
- Barcelona 01/11/2024
- Hondarribia 26/10/2024
- Dublín 21/10/2024
- Amants perfectes 06/10/2024
- Un tauló de pomera 18/09/2024
- Un cistell de tendresa 01/09/2024
Comentaris recents