Conte de confinament (XXII)

La Mari Llum era una dona molt pausada, molt tranquil·la, molt introspectiva. La poeta i editora treballava a casa i la pandèmia no l'havia afectat. Inclús s'havia inspirat encara més en sentir els ocells cantar a la ciutat i quan mirava per la finestra, veia aquell cel acabat de rentar que li feia encendre la guspira de la intuïció. Els poetes s'inspiren, es deixen portar pel rierol social, romanen a l'espera que la lucidesa entri pel cor i canalitzi per les mans. La Mari Llum escrivia a mà tots els seus versos, els esbossos i els anava col·leccionant en llibretes i apilant. La Mari Lum tenia una producció bestial i cada dia més i més poemes i quasi no dormia. S'estirava al llit i de cop tenia aquella bonica paraula que encadenava amb l'altra que li donava el significat. Les paraules són bellesa i poder: una ho fa bonic i l'altra l'apuntala. I la Mari Llum no tenia prou hores al dia per acumular paraules i llibretes i piles i piles i muntanyes d'escriptura. Un dia, la Mari Llum es va deixar encesa l'espelma d'olor a poma, que li donava l'ambient necessari per a escriure i que li era tan agradable al nas. Quan va tornar de la cuina, no hi havia res a fer. Va veure com totes aquelles llibretes quedaven negres, fumejant i fent cendres escampades per tota la casa. Superat l'ensurt de l'incendi, que no va anar a més, calia superar el disgust de perdre aquell material tan preuat. Per la Mari Llum no hi havia consol perquè no perdia res material sinó un valor incalculable: matèria sensible. Després de molta tristesa va estirar-se una estona i quan va despertar en la nit, la llum de la cambra era molt potent i alhora delicada. Va obrir la finestra i les seves paraules volaven com una espelma per sobre la ciutat. La gent feia fotos i l'alcalde va demanar de qui era aquella iniciativa de paraules amb llum en ple confinament. I sense saber-ho la Mari Llum va fer feliç a milers de persones, que ja esperaven a quart d'onze de la nit, que les paraules volessin i fessin llum. Les paraules de la poeta Mari Llum van cremar-se per il·luminar el cel i omplir d'esperança tanta foscor.