Trabaluja

Demanar en un sex-shop una capsa de petons. 
Joan Barril (Bons propòsits)

Comunicats d’estiu (VII)

Tinc obsessió pels aeroports. Soc addicte a les compres compulsives de les botigues que hi ha a dins de les terminals. Puc comprar des d’auriculars de botó sense fils, peluixos amb forma de tortuga, colònies i perfums (i les mostres que van de regal), fins a penjolls, polseres, sabates, babutxes, pantonfles, avarques de Balears, katiusques, xancletes incòmodes, vestits llargs, bufandes, tapaboques de colors, gorres de llana, vestits per tot portar i algun de més vestir. Tinc un assortiment innombrable de bombons, i sobretot, la meva perdició: els cartons de tabac. Col·lecciono més de tres-cents cartons de tabac de tot el món i un cop a casa, els admiro sense obrir: el paquet duríssim, embolicat finament, tot envasat amb un ordre pulcre, minuciós, elegant. Les botigues dels aeroports son per mi un canal de relaxació i evasió tal, que he perdut vols i connexions de tota mena. Avui estic a Fuimiciono, demà volo a Oklahoma i en tres dies a Natal i sort en tinc de les botigues. Els aeroports son una passarel·la entre ciutat i ciutat i els seus comerços son els oasis nets i luxosos. Em xalen.
Fa una estona, quan he sortit de comprar, he anat a fer un refresc de cola extragran amb doble de gel, i crec que l’he vist. És inconfusible: aquest caminar mig despenjat, amb la Troley atrotinada i els texans amples. És ell segur. M’acabo el refresc i miro a veure si puc atrapar-lo per fer com una “trobada casual”. Va més de pressa que jo, més lleuger. Jo amb les cinc bosses de compres a cada mà més la bossa d’equipatge, em costa lliscar pels passadissos llarguíssims. Vull topar amb el Trabaluja de cara, que li caigui el cor als collons, que se li inflin com li passa sempre i acabar posseïts al bany de minusvàlids, extenuats i suats i després embarcar mig ebris de passió. Son les nostres guilladures secretes. 
Quants dies fa de l’últim aeroport amb el Trabaluja amb el cul enlaire i pessigant-li la punta de l’espatlla mentre em cavalca desmesurada i descabestradament? 
El Trabaluja entra en una botiga de bijuteria: de lluny li veig el clatell i les orelles en forma d’esquirol. Està a la secció d’anells i segur que ho fa per seduir a la dependenta, sempre ho ha fet, sempre serà un pirata. Ja arribo, ja hi soc, el tinc a tocar. Està pagant. Abans de girar-se li dic amb el meu italià calent:
-Vols que et posi l’anell a la cuca?
Mentre es tomba lentament cap a mi, m’adono que no és el Trabaluja. És el meu cap comercial de Roma.
Crec que vaig a comprar un cartó de tabac, avui me’l fumaré sencer.