Fa calor, què tal si encetam una síndria
Què tal si me dius que m’estimes
Durant els següents trenta mil dematins
Fa calor, què tal si nadam en pilotes
Què tal si deixam que sa parra
Davalli es termòmetre a vint-i-cinc
Antònia Font -Fa calor-
Comunicats d’estiu (III)
No eren ni les cinc de la tarda que apareixia, de lluny, com una silueta difusa, borrosa. Al port hi feia tanta calor, que l’horitzó era un miratge.
Havíem quedat al meu veler, per seguretat, perquè només així m’asseguro una bombolla de protecció als paparazzis i premsa rosa. Les amants han de ser cosa de dos i no de dos milions.
Per l’ull de bou de proa, s’atansava la jove dama, alta prima i esvelta, tal com es mostra al seu perfil a l’aplicació de folleteig. Poc es pensava la jove dama, alta prima i esvelta que qui es trobaria dins el veler, seria jo.
Per ser la primera vegada que utilitzava tan l’aplicació com el veler per satisfer la meva vida sexual poc abundant, no estava gaire nerviós. Fins que va arribar el moment de la veritat.
Per fi podia veure-li les faccions: retallades, simètriques, bufones. Les enormes ulleres de sol que portava li amagaven els ulls i això em provocava una excitació -ara sí- total. Tenia més ganes de veure-li els ulls que els pits.
Una trucada perduda, com havíem quedat i jo que trec el cap per babor, fent un hola què tal i fent-me el despistat. Ara sí la suor em rajava a doll per la camisa blanca de fil i corria avall entre les natges arribant als cacauets. Entra que a dins tinc cava.
La noia jove dama, alta, prima i esvelta, no va badar boca, no sé si pel fet d’estar en un veler preciós, ple de fusta de boix i cortines color crema o al saber que s’enllitaria al llit amb mi, és a dir, amb un famós personatge televisiu. Ni una cosa ni l’altra. No vaig saber veure que era muda fins hores després.
Asseguda al sofà blanc de pell sintètica, agafava la copa de cava, em mirava encara amb les ulleres de sol posades, i jo donava conversa de tota mena -xerrameca banal- i totes les preguntes que li feia no en feia tabola. Que si mires la tele, que si ets d’aquí, que si què estàs estudiant, que si el teu nom real és Jasmira. Ni una síl·laba, només un somriure el·líptic sota el nas. M’atansa la copa fent com que en volia més i jo que pensava que no parlava perquè anava gata. La suor ja eren banyeres d’aigua rajant cames avall i em veia el fracàs de la cita als nassos. I amb un moment, la jove dama, alta prima i esvelta es va despullar, traient-se el seu vestit verd poma i deixant la seva nuesa -i mudesa- al descobert. La sorpresa va ser total quan va agafar paper de cuina, em va despullar i em va eixugar tota la suor. Em va cavalcar enèrgicament i frenètica, fins que de cop, va fer un gemec i després un altre i un altre. I acabada de, em va mirar i em va dir que era muda però no ximple. I vaig ser jo qui vaig perdre la veu mentre ella va sortir del veler cantant i rient. La mudesa encara em dura i ara ja només escric sense sortir per la televisió.
Comentaris recents