Conte de confinament (XIX)

Explica la vida tal com sona cada dia des de fa molts anys a l'estudi 1. Arriba a la ràdio i es treu el seu barret i saluda a tot l'equip. -Què tenim avui? Fa sempre. Però té tot el programa al cap i sap que els oients que hi ha rere el micròfon són uns quants milers de persones. A l'hora baixa, al voltant de les deu, arrenca amb el nom d'algun nadó que ha nascut avui, alguna probabilitat d'algú fent quelcom i explica les notícies relaxadament. L'home que ha arribat a la ràdio ha comprat abans una ampolla de xampany per l'entrevistat d'avui. Sap que l'obrirà i només en prendrà una mica perquè no vol abusar. La resta d'ampolla la tirarà i no li sabrà greu: creu que s'ha de prendre el que es vol i prou. Mirarà el tècnic de so, amb qui se saben tots els secrets tècnics de la ràdio a distància i tancarà el programa amb un conte. El conte del dia, i els oients contents van fent per casa les seves vides. L'home de la ràdio es posarà el barret i sortirà al carrer feliç d'explicar coses, content de saber-se estimat per fer una ràdio tranquil·la. Un dia va deixar el barret, es va afluixar el micro per sempre i el xampany va romandre per sempre dins l'ampolla. Ell, que era home curiós i viatger (que no turista), pensava en com seria un món sense llibertat, confinat: una ciutat tancada per una pandèmia, per exemple. Ho pensava sobretot quan es vacunava per tots els viatges que feia a l'altra punta del planeta. Els virus. I va resultar que un dia, els carrers eren plens de silenci i sense taxes de contaminació elevades, ves per on, perquè hi havia una pandèmia. No hi havia ràdio, ni ampolles de xampany, ni veu davant el micro, ni conte des de feia molts anys, però l'home de ràdio tranquil·la ho mirava tot en silenci i en la distància i ara trist, sense poder explicar aquella cosa tan excepcional que estava passant. Seria genial que ho fes, creguin-me. El que sí que va dir, des del més enllà, és que n'aprenguéssim i que probablement hi ha algú que en aquest precís moment escriu un conte per recordar-vos que la vida i la lectura poden ser tranquil·les. Sí, sobretot la vida. Signat: Joan Barril.