Aquesta pluja que ho banya tot
Treu de ses coses s’olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
Només té un dia un poc xerec
Antònia Font -Aquesta pluja-
Escrits de primavera que no et veus a venir (I)
Quan era molt jove tenia una Minolta manual i l’omplia de les meves coses preferides: cirerers florits al març, vespres plens de llum a les vuit, aire perfumat de tulipes i cel rogent a Olesa. Frisava per tancar l’habitació en vermell i que el paper amb el líquid revelador, el fixador i l’accelerador fes màgia i aparegués tota la primavera acolorida. Eren il·lusions visuals. Foto.
Avui volia tenir la Minolta a la mà per capturar la pluja i el cel color tonyina, l’aigua lenta sobre el carrer solitari i desxifrar aquest entretemps que comença. Avui és un bon moment per albardar la vida quan trenca ara que el desconcert és general, i fer-ne captures per no oblidar i penjar-les sobre algun moble de casa.
Capturar la trifulga entre el mar i la gotellada, l’arena mullada i les onades que engoleixen l’hivern fins a aniquilar-lo. Foto.
I tarda de versos que no surten, no lliguen entre sí i que fugen amb aquesta tristesa solitària (obsessió amb la tristesa feta foto) malgrat el defalliment, i sempre hi ha gestió, dignitat i tendresa.
I l’amor (sí) que tot ho fa poderós, tostemps. Feia fotos amb la Minolta als dies de màxima emoció i a la fogositat que tot ho feia de potenciador de vida al límit. Aquell amor que ens fa una pupil·laritat al cos amb un abans de. Un sentir com. Un motor rogent i comprovar la vivesa. Foto.
I revelava la pel·lícula Kodak i l’emoció era una pila d’esperança i una font de futur, evident, estroncat. Una creativitat plena i deshabitada alhora, un oxímoron que després he après a. I tota aquella fal·lera per.
Avui.
Foto.
Pausa. Huracà. Viure. Versos.
He escrit uns versos per l’ocasió
Tu què saps ara que no faig fotos/que només escric i no llegeixes res/que ni les novel·les son el motor de compartir/tu ja no despertes de mi la inspiració/tu, por, em mates el creixement latent/tu, por, no em fas mal/ només em devores lentament i que és molt pitjor/foto blanca i negra i nit de buidatge mentre la primavera/ja és la foto más bonica d’avui.
Comentaris recents