El primer de molts (I)
L’escriptor no troba el seu exemplar. Ha anat expressament a la gran llibreria de la ciutat per veure en primera persona tot l’expositor que li van prometre. Ni rastre del seu llibre, que a més, ha guanyat un important premi. L’escriptor busca i s’emprenya a parts iguals. Li venen al cap tots els moments de màxima inspiració, però no podia escriure i la impotència que això suposa. Tots els moments, que n’hi ha hagut en excés durant el procés d’edició, a on no trobava les paraules adequades, no li brollaven les idees, no li paria la màgia que fa que una història comenci i acabi. I aquí el tens, l’autor, el pare de l’obra, en una gran llibreria envoltat de novetats, d’autors conegudíssims, de llibres que mai voldries tenir prou lluny, però el vas comprar per la metralla comercial, però el seu, no hi és.
Remena per darrere les lleixes mentre pensa en el preu que li ha suposat la novel·la: un divorci, una exempció de feina important, que, d’altra banda, ha reduït considerablement els ingressos, els maldecaps amb l’ordinador que no anava prou fi i el va reparar a un preu desorbitat. I ara? Ni un puto llibre seu exposat.
L’escriptor també s’enerva perquè un cop firmats tots els papers assegurant que tindria un percentatge tal i una gran exposició mediàtica, ningú va ser capaç d’agrair-li la paciència: enviar molts PDF’s en format digitalitzat, que si el capítol tres dona-li-una-volta- i també allò que -el personatge no és gaire creïble-s’hauria de reinventar- i ell vinga a reescriure i vinga amb la trallada de l’angoixa, a enviar còpies i capítols, amb molts finals diferents, canvis de ritme i diàlegs innovadors, un treball mental incombustible, i ara parla amb el coordinador d’ortografia, i ara amb el cap d’edició i ara -hauries d’enviar una carpeta-amb una descripció del personatge principal-més acurada-et passo el cap de logística lingüística comercial-. Hòstia Santa, ni un exemplar exposat.
Un cop va sortir de la llibreria, a on, per cert, ningú el va reconèixer, va veure com una camioneta blanca de transport urgent descarregava un seguit de caixes i una d’elles estava oberta: a dins hi havia un munt d’exemplars del seu llibre. I també un missatge al mòbil d’algú de l’editorial que li donava la notícia que tots els seus llibres s’havien esgotat i ja anaven per la segona edició.
Comentaris recents