Paradisos de tardor (IV)
Les notícies parlen d’un atemptat a Barcelona. Des de Dublín no m’arriba cap ordre, cap indicació si he de tornar o no, però agafo el primer vol que hi ha. Ara és un bon moment perquè amb tot l’enrenou buscaran sospitosos per carretera, autovies fent cercles, peatges. Són tan previsibles. Nosaltres tan poderosos. Salvarem la lluita. Arribo al Prat.
Ara mateix la terminal és a rebentar de gent, de turistes, de comercials o ves a saber, passo el control d’entrada sense problemes i miro fixament als ulls un guàrdia civil que porta una armilla gruixuda, una escopeta enorme, els pantalons ajustadíssims amb unes botes negres i una boina que li cau de costat. He de reconèixer que em posa calenta. Fill de puta, dic per dins.
Quan surto a l’exterior tinc una topada amb un home que ni el veig a venir ni el veuré mai més. Em posa un paper a les mans que hi diu: gimnàs Ulisses, Gran Via 125, vestuari femení, taquilla 443.
Agafo un taxi i vaig cap allà. A la recepció em diuen si em vull fer sòcia, que no puc accedir a les instal·lacions per un dia, però m’invento que estic embarassada i que m’estic pixant. Em deixen passar. Obro la taquilla 443 i veig una pistola lluent, impol·luta, adrenalítica. Un sobre que hi conté calés, crec que bastants. Un altre sobre amb una foto i una direcció. S’entén que és l’objectiu. Dins aquest sobre n’hi ha un de més petit. Farlopa.
Surto del gimnàs Ulisses donant les gràcies i blà i al carrer em sento forta, important, molt influent. Això últim em fa ser la maga de la ciutat, amb una pistola a la cintura, bitllets i sobretot un objectiu. Em centro en la foto del paio i em dirigeixo on diu la nota. He d’agafar el tren fins a Montcada i Reixac.
El vagó fa olor de plàstic vell, humitat humana, de fregitel·la fastigosa. Baixo a l’estació i entro en un bar. Demano una aigua i vaig al lavabo, esnifo la cocaïna. M’entra pel nas com si fos un petit diable graciós, em noto unes pessigolles al cervell, sospiro de plaer, em toco l’arma que porto, bec l’aigua i surto.
Estic al portal d’un carrer molt poc concorregut, sense perill de ser vista, serà fàcil l’objectiu i quedarà liquidat (un altre) i seguirem guanyant. L’espera es fa eterna. Noto les cames espesses, però també em noto com unes ales al darrere l’esquena que no sé d’on em surten, i veig colors bonics i tot ho trobo preciós.
Deu estar dinant el desgraciat, fent migdiada, ves a saber què. Escolto una porta de dins, s’obre la del carrer. És el paio de la foto.
No sospita de mi, no pot, perquè soc molt jove, soc una dona i semblo inofensiva. Ni em mira. Espero que avanci uns metres i el segueixo lentament, m’apropo i ja tinc la mà a la pistola, el cor em bota, em rebenta els pulmons, m’accelero tota jo, li veig el clatell, agafo aire, en l’aire hi fa olor d’ou ferrat d’algú que està cuinant, penso que serà l’última olor que ell inspirarà, trec l’arma, l’apropo al seu cap, els ulls se’m posen en blanc i disparo dos cops. Dos.
No hi ha ningú al carrer, desaparec pel barri i torno a l’estació. De lluny es comencen a sentir remors de sirenes, agafo el primer tren direcció Arc de Triomf.
Baixo amb una bogeria intensa difícil d’explicar, un recital de com cal actuar, un joc malabar de llibre, i és per això que confien en mi. Em faig fonedissa al passeig de Sant Joan quan escolto ep, què tal per Dublín, quins collons, em vas deixar tirat a l’aeroport.
Té les ulleres rodones de carei trencades, em diu de fer un cafè, estic tan col·lapsada de tot i amb la farlopa als peus que dic que sí, fas mala cara, i també em diu que és molt fort, que quan el van detenir a l’aeroport després el van apallissar, però quan el van deixar anar va veure el poli que li va fotre la cara com un mapa i al cap de res l’esperava un cotxe bomba, ho vaig sentir com si esclatés la ciutat sencera, era aquest, ensenyant-me una foto al diari.
Veig la foto del meu pare a La Vanguardia. No sabia que era un dels objectius.
Em diu si vull continuar la birra a casa seva. Li dic que sí perquè avui necessito dormir abraçada.
Estic molt cansada, perquè odiar esgota.
Comentaris recents