No tanquem a l’estiu (VI)
Li van dir tants cops, li van insistir des de la feina, els amics, la família, els veïns i exhortar fins a l’avorriment, que al final l’HN va anar a comprar un ventilador de sostre. Ell ja és de bon dormir, però les temperatures havien de pujar més i va emprendre aquell viatge fascinant a la superbotiga d’electrodomèstics. El va empènyer una força no racional quan va escollir el més potent, el model més nou, perquè l’HN quan si posa, fa del bo i del millor. Dos-cents trenta euros en un ventilador de sostre per la seva habitació.
Quan el va tenir carregat al cotxe, ja li feia més il·lusió. S’anava entusiasmant a mesura que arribava a casa i a cada minut tenia més deler per muntar-lo. Agombolava al cap eines, tacs, bisos, tornavisos per penjar aquell element que tots li van recomanar. HN, n’has de tenir un.
Va entrar a casa amb la caixa del flamant ventilador arrossegant-la de tant que pesava i va haver de treure’l perquè amb la caixa no entrava. Havia de retirar el llit per posar-hi l’escala. Es va adonar que el llit no el podia moure perquè era del tipus canapè, així que va haver de desmuntar el llit. Feia una calor tirana dins la cambra del HN.
Un cop va posar-hi l’escala, va haver de treure la làmpada que hi havia instal·lada des de feia potser quinze anys, i ara li penjaven tres cables de colors per connectar el motor del ventilador. Semblava fàcil. Ho semblava.
L’HN va fer uns forats massa grans al fals sostre de pladur, i el tac, li ballava i no podia caragolar-hi res perquè la màquina aguantés. Calia una platina de ferro i armar bé l’estructura. Però no volia perdre temps perquè tenia ganes d’estrenar-lo aquella mateixa nit i s’estava fent tard. Li va posar uns amarres de fil ferro, brides, tacs hermètics amb líquids químics perquè el ventilador, no caigués a sobre el llit del HN.
Va agafar el cos del ventilador; les aspes eren grans, boniques, d’un blanc polit, ters, albí. Hi sobresortia una llum prominent, un tipus de bombeta led que feia multicolors i que a més, anava amb comandament a distància. Fascinant. A l’hora de posar el cos del ventilador al motor, va adonar-se que li faltava força per encabir-hi tot aquell conglomerat de claus, femelles, forats i microperfusions. Però l’HN si va armar de valor i després del cinquè intent, tot tremolós de la força, les carregues conseqüència del pes a les espatlles i l’edematosa corporal, li va venir vertigen. Així i tot feliç, ja tenia el ventilador al sostre. Ara havia de muntar el llit altre cop.
Va haver-hi de fer uns petits ajustaments, perquè li sobraven peces, ara el llit grinyolava i a més, el volia just a sota del ventilador. Del ventilador, també n’hi van sobrar de claus i va pensar de posar-los tots en una mateixa bossa. Va prémer el botó del comandament perquè comences a girar i no anava. Què podia passar? Els cables de colors, va pensar. L’HN era daltònic i potser no va encaixar bé les connexions. Va desmuntar el llit altre cop, va desencaixar l’estructura del ventilador, va obrir la zona del motor i efectivament, els cables no s’enllaçaven. El blau el taronja i el terra, que sempre havia sentit a dir que mai es pot tocar. Va muntar l’estructura de nou, va tornar a muntar el llit, va posar més claus sobrants a la bossa, i ara sí, el ventilador girava amb una fluïdesa i goig que l’HN s’emocionava, quasi amb els ulls humits.
Es va disposar per anar a dormir, cansat per tot el muntatge, però l’emoció del ventilador en funcionament l’alterava de tanta alegria. Finalment, agafava el son amb l’aire que li venia de les ales blanques de l’aparell. De cop, el llum led va començar a fer coloraines, llambregades de colors, i l’HN va agafar el comandament per parar aquella polímata de llum molesta, no sabia com fer-ho, l’automatisme s’endollava sol. Va posar fi parant el ventilador sencer. Va notar una forta tristesa per no dormir amb l’aparell, quan de sobte es va connectar sol i va arrencar de cop, però ara ho feia a una velocitat descomunal, van començar a volar papers de correspondència que tenia a la tauleta de nit, notificacions de correus per estar absent a casa, notes per no deixar-se la compra, llistes variades amb tota mena de vulgaritats. L’HN es va adonar que de tan ràpid que anava el suport del motor es bellugava estranyament i podria caure, presumptament. El va parar altre cop.
En aquest punt, va decidir desmuntar el llit de cop, enfilar-se amb l’escala, treure el cos del ventilador, desenganxar el motor, siliconar, empastifar i subjectar el pes amb una pasta verdosa, molt perillosa per la pell. L’HN va agafar el ventilador per col·locar-lo al motor, amb tanta mala sort que no s’havia tret la pasta perillosa de les mans i li van quedar enganxades a les aspes blanques com àngels. I el problema va venir quan el ventilador, a gust propi, va començar a girar. L’HN, per no prendre mal, es va deixar portar fent un pes mort, i anava girant sobre ell mateix com si fos un fuet en una atracció clàssica d’un parc d’atraccions. Va pensar en aquell moment que l’estiu dona moltes voltes.
Estava penjat allà quan de cop tot el fals sostre va cedir, va caure ell i ventilador i trossos d’estructura de l’edifici, amb la sort de no prendre mal gràcies a la protecció del mateix ventilador tan i tan gran. Aquelles alçades de la matinada era estrany aquell tabustoll i van venir bombers, cossos de seguretat, van entrar a l’habitació i l’HN suat i nerviós, es va despertar d’aquest somni amb la paret immaculada sense forats i sense adonar-se ja no feia calor, podria dir a tothom que no li feia falta cap ventilador i d’aquí a quatre dies Nadal.
Comentaris recents