Me’l quedo

No tanquem a l’estiu (V)

Hi entrava una escletxa de llum embullada i l’MBK es va despertar, pensant ja feliç en el seu ritual de cada dia.

Des que l’MBK va obtenir l’herència incalculable de la família política, a més del premi de jubilació que l’empresa li va atorgar, l’MBK no podia fer altra cosa que gaudir del dia i del temps lliure. Però la riquesa no ho és tot (això ja ho sabem) i des que era vidu, només li feia il·lusió una cosa, cada dia; tenia una addicció, un impuls diari que necessitava fer. Ho he dit bé, una necessitat.

Quan sortia al carrer ja notava aquella emoció, aquella felicitat sufocant, i anant cap a la llibreria mirava de no topar amb ningú i inclús canviava de vorera si veia algú conegut; tenia ganes d’arribar-hi.

El llibreter ja l’esperava, cada matí, i un cop dins, amb l’MBK intercanvien foteses, xerrant banalment de la vida, la borrega de la meteorologia i aquest estiu llarg. Futbol, olimpíades, cotxes a les rieres, carrers bruts i culpar a l’ajuntament i polítics en general. Així era cada dia com l’MBK s’entretenia amb el llibreter. I doncs, què tenim avui? I el llibreter ja li tenia preparat un llibre, perquè n’observés la portada, llegís la contraportada i digués “me’l quedo”. Cada dia l’MBK comprava un llibre. Aquest era el seu capritx des de feia anys.

D’altres dies era ell mateix qui triava l’exemplar. Com aquell que compra vins per l’etiqueta, buscava títols curiosos, o inclús algun dia comprava una novel·la pel nom de l’autor. Li agradava que el llibreter li emboliques per regal.

Un cop a casa, l’MBK, preparava l’esmorzar, s’encenia un cigarret, sortia a la terrassa, i com si fos un tresor enyorat o un objecte preat, desembolicava el llibre amb delicadesa, atansava el nas a les pàgines i les feia passar ràpidament: li venia olor de tinta fresca, paper nou, olor de llibreria, atmosfera de regal. Cada dia del món.

Tot seguit, en llegia la capçalera de l’autor, l’edat que tenia, l’origen, el fullejava una mica i guardava el llibre a la grandiosa habitació feta biblioteca: calculem que posseïa uns tres milers d’exemplars.

Fins aquí podríem dir que és una història insubstancial si no fos pel que ha passat avui a casa l’MBK.

S’ha llevat i ha vist el dia llardissós. Uns núvols baixos empastifaven l’ambient i anava a ploure segur; un dia d’agost vulgar i que a més, potser el llibreter feia vacances. Ha trencat el ritual d’anar a comprar el llibre.

Mentre es feia el cafènllet a la planta superior del casalot, ha escoltat un seguit de sorolls trencant la calma vàcua del barri i de l’època vacacional, sons estridents que pujaven escales amunt, unes xarrameques histriòniques amb veus de doblatge i de fantasia. Venien de la biblioteca. L’MBK baixava esporuguit pel que hi passava allà dins.

Quan va entrar a la sala, va veure un seguit de personatges dels llibres que havien sortit, que suplicaven ser llegits, estudiats i li retreien que no llegeixi i només posseeixi el llibre en si. També sortia algun autor d’aquests llibres, que algun ja és mort, i li recriminava que mai ha tingut en consideració la seva escriptura, que només hi té els exemplars com a peces de caça. I tenen raó. Ha sortit la Gurb a posar ordre, però ha estat pitjor, un guirigall més gran quan la Ottessa Moshfegh ha defensat la diversitat del lector, que fes el que volgués, s’ha afegit la Maria Climent al debat, el Josep Maria Espinàs ha posat una taula perquè volia que se’n fes una tertúlia digna i presentable. Algun dels personatges s’han perdut, entraven i sortien dels llibres sense saber quin era ben bé el seu, el Joel Dicker que no parava de fumar i empastifava pertot de boira tabaquera mirant-s’ho pretenciosament. El Coral deia que no hi volia participar perquè era debutant amb això de les novel·les i no s’hi veia autoritzat. Semblava que el Paul Auter agafava la batuta, però l’MBK va picar fort amb les mans i va dir: d’acord, a partir d’ara us llegiré a tots, un per un, per ordre alfabètic. I no compraré cap més llibre fins que els que esteu presents sigueu atesos. Tots van aplaudir, la Regina Rodríguez es va treure les calces en senyal d’alegria, el Carles Porta va dir que marxava, que tenia notícies noves de Tor, i el Xavier Grasset anava recollint aquell embatol causat per tota la col·lecció de llibres de l’MBK. Ja li va dir l’Eva Baltasar quan tot estava calmat: llegeix un llibre cada dia, tu que tens temps, perquè si no aquests et faran un galliner quan vulguin.

L’endemà, quan es va llevar i va entrar a la biblioteca només hi havia un llibre. Es van posar tots els autors i personatges d’acord (la idea va ser del Melcior Comes) per aplegar-se junts dins un sol volum.

Li van posar difícil per entendre milions de lectures en una.