No tanquem a l’estiu (IV)
Avui m’he llevat eufòric. He fet sortir el sol lentament mentre el cel es tintava d’un cítric esponjós. Avui faré allò que m’agrada, allò que sé fer de veritat. Planxaré la sorra de les platges i la faré blanca, la netejaré a fons per a quan vinguin tots, que estigui en perfecta pulcritud per rebre les onades i les tovalloles. Passaré per totes les guinguetes de salvament perquè no falti cap crema de picada, i a més inflaré un a un tots els salvavides. Aniré a les pistes d’aeroport per treure tots els trossells que puguin perjudicar els avions.
Posaré oli a la carena de les veles dels velers, els repassaré amb un blanc metal·litzat, els ompliré de gasolina les llanxes que encara estan a port, aniré fent pujar el sol durant el dia i faré llevantejar cops de vent. Faré una convenció meteorològica perfecta, perquè tots aquells que tenen vacances, els que no, els que tenen amargor, desconsol, o simplement, els que fan la mumorota, els agafi pertot aquesta alegria que desprenc. Ja fa dies que hi soc. Però avui tinc ganes de fer-me meu i donar-ho tot.
Ens esplaiarem amb els amants, us sembla bé?
Els hi posarem una tarda ínclita, de fantasia, baixarem la temperatura una mica, posarem de taló de fons un horitzó color pèl-roig i vermellós, fines línies de rosa com un ram de limmonium fresc, perquè els petons se’ls enganxin dins el pit, la pell, el cos, el mulsam dels llavis sigui humit i llarg amb ganes de més voltatge festós. Si volen sopar en alguna terrassa els faré passar la fresca sota els peus, desactivant la xafogor i preparant les postres (no els de la carta) i els convidaré a gel i begudes entusiasmades que fan tenir moments que mai més podran oblidar.
Soc jo, el protagonista, l’amo, el preferit dels nens, els joves, el que premo el gallet de la felicitat infinita. Com us agrado. Com em trobareu a faltar els altres mesos de l’any.
Passaré per tots els pàrquings a posar de bon humor els conductors que no troben lloc, posaré paciència a les cues infinites als restaurants que fan l’agost (tot i que no em pertoqui a mi), inflaré de gentada les botigues petites i blanques de costa perquè el venedor petit faci calés. També aniré a les muntanyes a netejar el cel de boires estúpides i hi posaré un cel blavís exagerat i faré baixar els rierols nets com un mirall amb l’aigua freda i potabilíssima.
A ciutat, baixaré la canícula per aquells que es quedin i vulguin bronzejar-se a les terrasses minúscules, que sobrevisquin als habitatges buderols, que qui vulgui passejar, no es col·lapsi d’estuba pels carrers solitaris ara, sense escolars i vertiginosos quan jo marxo al setembre (pensareu amb mi). Endollaré mullenes gustoses als solitaris, als acabats de divorciar (faig feina que no em pertoca, ja ho veieu) al dol de tots aquells que viuen la pena d’una pèrdua (animals, persones, coses), faré airejar la nit amb una revestida d’oreig i regalaré sensació de llibertat ària.
Aprofitaré el que em queda de vida, que cada any és més llarga, per vestir-te de pell bruna i roba curta perquè pensis amb mi quan miris la Via Làctia indescriptiblement grandiosa i pugui besar-te sense que t’adonis en un dels teus somnis d’aquestes nits d’estiu.
Les meves nits.
Comentaris recents