No tanquem per vacances (III)
Es moria de calor. I també d’amor. Es moria de ganes de posseir-la aquesta nit. El TB va entrar dins l’aigua. Era freda i gustosa, com les onades que li acariciaven la panxa bigarrada (de birres). Ella, la MC, estava estirada a la sorra, com una sargantana de Formentera, quieta, com esperant algun moment que no se sap quin és. El TB es va treure el banyador dins l’aigua i la cigala li ballava com una boia juganera. Estava a gust ara, cobert de mar, amb el sol justet d’escalfor, els peus notant la sorra desusada, i ella just allà, feta bellesa amb la pell carabruna i pigues de garbí.
Ella, la MC, està pensant en que hauria de fer alguna cosa amb la seva vida, perquè es nota acomodada, amb aquella situació en que no vas ni endavant ni endarrere, la MC es notava buida, com si un pes l’arrossegues a un avorriment absolut amb la seva existència en general. Havia de parlar amb el TB. La seva relació estava esgotada, també.
De mentre, el TB, es mirava el cigalot que li ballava, hi estava a plaer allà dins i se sentia realment feliç, realment enamorat, arrauxat, molt al costat de la bogeria carnal. Es mirava a la MC. Oh, quina bellesa. Ja imaginava unes cervesetes i anar al cos a cos.
La MC, no sabia com dir-li, però no per por, sinó per aquella mandrota que fa haver de començar la conversa; encarar el moment adequat, si abans o després de la dutxa, si després de les vacances (les va començar ahir), pensava també en tot el merder de coses que hi tenia a casa el TB. Quin atordiment notava, allà estirada, amb un sol esbarzerat, sabent que el TB estava dins l’aigua, i que en qualsevol moment li faria aquella broma que odiava; tirar-li l’aigua gelada per sobre mentre s’expulsava.
El TB, a dins l’aigua, es torna a posar el banyador. Ja pensa en sortir de l’aigua i expulsar-se a sobre la MC. Sap que es posa de mala llet quan li fa això, però a ell li agrada aquell caràctot, aquell foc que desprèn la MC. El TB surt de l’aigua i li fa. Es posa molt eixit.
La MC ni s’emprenya, perquè ja s’ho esperava, i perquè sap que serà l’últim dia de platja amb el TB. Ho ha decidit, ja ha autoritzat el seu ego, la seva honestedat i sobretot, la seva fidelitat amb ella mateixa per acabar aquesta relació bardissa. S’asseca el cos.
El TB i la MC recullen, es retreuen un a l’altre que no desembrossen bé la tovallola, que està plena de sorra, el para-sol no es pot plegar perquè fa airet, la nevera no tanca del tot, fa calor, el TB ja no va tan calentot, la MC té al cap la conversa que ha de tenir i que potser aprofitarà ara al cotxe de baixada per dir-li.
El TB i la MC han arribat a casa (d’ell) i fan unes pizzes, beuen cervesa, fan l’amor sense dutxar-se, bruts de sal, sorra, suats d’una calorada abismal dins l’habitació, es tornen a dutxar, tornen a manxar, miren una sèrie al sofà. La MC s’adorm pensant en com demà pot fer front a la famosa conversa i fer morir la relació.
El TB és feliç, i això que encara no sap que aviat serà pare.
La MC ha vomitat aquesta nit, ha notat un mareig tot sufocat.
L’any que va seran tres a la platja.
Comentaris recents