Les hores

Estimar és fotre’s. -Manel Vidal Boix-

Tardorada VIII

Un tros de tela mig pintada, un escriptori ple de factures de llum caducades, unes botes d’hivern que encara no s’han estrenat, i el desgavell d’un menjador que esgarrifa. Què et passa, Anselm?
L’Anselm Delmós és un pintor que fins fa poc, guiava la seva creació artística per l’eix d’inclinació de la terra. És a dir, quan comença a fer-se fosc, és a dir, per les hores daurades, o com a ell li agrada anomenar les hores de.
L’Anselm pintava, fins fa poc, quan el sol es ponia, i multiplicava per mil les formes, el llenguatge via pinzell, fent que tota la fauna de colors es reduís sobre la tela blanca, i normalment sonava Tresa Rampell, de Manel. Un cop ja era de nit, l’Anselm Delmós deixava, extenuat, les brotxes, les aquarel·les i les ceres i es disposava a dormir en un son molt alliberador. Però ara, l’Anselm veu la posta de sol com un calvari, un ofec, com si es tractés d’una pila esgotada que ja no li brilla la creació.
-Què et passa, Anselm?, li pregunten cada dia els seus marxants.
Un vell quadre que l’Anselm Delmós va pintar fa anys, està abandonat en un contenidor. Ves a saber: una discussió de parella, un desaparèixer veloçment, un trasllat desordenat. El quadre de l’Anselm es diu Linòleum. D’ell en surt una figura enlluernadora de la seva amant. És un quadre espectacular i molt preuat al món de l’art, majestuós, sorprenent. Linòleum. Sense dubte, és el quadre.
I allà el tenim, abandonat, tirat, mig perdut al mig del carrer, fent que la llum del sol impacti de tal manera que el rebot de l’energia solar paralitzi la rotació de la terra. Ja no hi havia espai entre la tarda i la nit, no hi havia traspàs d’horabaixa. De la llum solar es passava a un descampat fosc i negre. La nit arribava sense avisar. I l’Anselm, és clar, sense pintar.
Què et passa, Anselm? Si tu ho sabessis.
I la seva amant, avui passeja sota un cel d’ambrat i lluminós, veu el Linòleum abandonat. L’agafa i el va porta a ca l’Anselm. Què et passa, Anselm, que tens tot el pis desordenat?
I ara que el sol ja no impacta sobre el Linòleum, ja no està bloquejat i ja pot fer tardes i vespres, i ara que la terra ja pot orbitar com sempre, arriben les hores daurades, les hores taronges, els capvespres i per fi, l’Anselm ja pinta i torna a crear com un mag encàustic.
De mentre, l’amant li pinta la pell amb petons zumzejant delicades fregadisses i observa el Linòleum penjat al dormitori, i l’Anselm Delmós fa ara mil reproduccions pictòriques de la seva amant.