by Jordi Pallarès | febr. 25, 2022 | Articles |
JP De vegades m’enlairo amb la ment i visualitzo tot el mercat en mapa aeri. És com si hi haguessin petites illes en una mateixa illa. Petits espais, un al costat de l’altre i els rius son els passadissos. Penso això mentre passo fred i escric o llegeixo....
by Jordi Pallarès | febr. 23, 2022 | Articles |
QG Des de la cadira de rodes la vida gira lenta, com si tot fos una pel·lícula absurda, avorrida, velocitat de carrossa. Quan trepitjo el mercat i vaig a veure a ma filla, l’ànima s’enfonsa sota terra. Tots aquells pollastres amuntegats que no es venen,...
by Jordi Pallarès | febr. 21, 2022 | Articles |
MdG Son les set i cinc del matí i com un clau ja tinc tot el pollastre ben posat, amb les cuixes a un costat, els pits a l’altre, al mig tinc les ales que es venen poc, perquè és a on es venen més. No ha entrat el primer raig de llum que ho tinc tot llest per...
by Jordi Pallarès | febr. 19, 2022 | Articles |
NB Del porc s’aprofita tot, ja ho diuen. M’ho deien mons pares i l’àvia, que tot i ser geperuda, hauries de veure com tallava pernil dolç. Tall net i fresc, prim, al gust del consumidor. Jo no tinc tanta habilitat, ni m’hi vull acostar aquesta...
by Jordi Pallarès | febr. 13, 2022 | Articles |
A la vida te l’has de jugar. Carles Sabater. -SAU- Escrits d’hivern que no et veus a venir (ultim) Que diuen que la pena és l’arrel al ventre que destrossa l’ànima. Vindria a ser el vidre que talla la pell freda, la punxa que arriba al cor i...
Comentaris recents