Tal com un llibre nou, un somriure darrere la cantonada de casa, un forat de blau cel entre les dues copes que brinden. El regal del braç que penja en l’altre mentre ens fem grans i arrosseguem experiència. Un bosc que fa olor de bosc i el joc de tots els ocells del món que passegen per les orelles, un silenci absolut, res advers, el millor regal. Cal cercar-lo que el trobarem, segur: el regal de veure el pi defensant el camí abans no comença el mar, la cala Sa Sabolla a l’abril blau fort i tota la potència salada. El regal de comptar grams de sal al cos mentre va torrant-se al sol i desfer-nos-en a la dutxa tèbia i dolça. I començar de zero com a regal a l’oportunitat, a seguir sense llaços i veure sortir nous dies cada dia amb llum a l’horitzó.
Trobar a faltar com a regal de saber que l’amor trenca, però humanitza i tornarà i després, a cada besada, tot serà intens i viu. El regal del record. El regal de la pau mentre escrius. El regal de la música al volcà d’un temps (aquell temps), el regal del volcà a les nits on hi ha vida a cada tram de l’esquena nua. El regal del cafè i poesia i compartir i saber que cada vegada que em llegeixes és un regal.
N’he fet uns versos per l’ocasió:
La festa major a les mans/et toco i sembles una platja bonica a ple estiu/ets sorra i mar que banyen el meu asfalt gruixut/és inevitable la pluja que ens farà impermeables als llavis/vénen les ganes de viure rere l’espigó abans de sopar/les parpelles groguenques es preparen per veure tots els planetes/el món gira amb nosaltres via lluny/algú hauria de posar música aquests versos/cada cançó seria un regal per allargar-nos vida bonica/la festa major a les mans.
Comentaris recents