Un tros del meu diari

Fa un any:
I en la tendresa cau tot: per insistència, perquè persistim en l’emoció. Recordo com anit obríem el tap d’aquella ampolla i oloràvem i fèiem la nostra pròpia verema. O quan abans-d’ahir aquella tempesta a la platja tothom marxava mentre allí nosaltres tastàvem les onades fresques de llamp i llum. L’amor no té límit, ni tan sols a la pell. I ara ja tatuats, ens vestim de nit i fem veure que les estrelles són del nostre balcó i de cap més. La guitarra espetega acords com cristalls preciosos i cauen un darrere l’altra pell endins i ja som música per a melòmans. Quina ximpleria això del romanticisme, però que ve que s’hi està entre versos penjats pels quantitatius i els models de la tercera conjugació. Tot rima. I tot fa baixada. I ens trobarà la pluja i farem un rodatge domèstic com la millor sèrie que ara s’emet a totes les cases del món i nosaltres en som els protagonistes.
Avui:
I ara diga’m a on van a parar els petons que no em fas per por. I també diga’m totes les abraçades que amb un any s’han quedat allà, mentre ens miràvem i no sabíem si atacar-nos la pell amb pell. On habiten els tactes del llavi amb l’espetec que fa amb el teu? Busco el gust, el so, el plaer i no hi ha vacuna que curi la tristesa ni ens faci immune d’aquesta distància tan bèstia.
Ara diga’m que un dia tornaran totes les abraçades i seran finites, fortes i emocionants. I no hi haurà prou petons per fer-te de dalt a baix. Dona’m les lletres i els poemes i les versions de nosaltres quan érem forts i guapos. Avui els ulls es fan tristos rere la mascareta i adoro les coses boniques que ens passaven fa un any.

He escrit uns versos per l’ocasió (de fons sona Come Away With Me de Norah Jones)

Esclata la llum quan surts de la boca del metro/la lluna fa guerra amb la matinada/guanya el cafè al lloc de sempre/tot va igual a la vida de cada dia/però t’ha escrit i et sents feliç com mai/la vida és la petita victòria de saber-se estimat/però sempre volem el cubicatge del cor a mil/us trobeu i passarà la millor cosa del món/t’abraçarà i et farà el millor petó que recordaràs mai/i quan surtis de la boca del metro i la lluna faci la guerra a la matinada rutinària/sentiràs el millor calfred del dia.