El nen i tu

Era tan mag, que el nen quan mirava per la finestra i volia veure un estel fugaç, ho aconseguia. El nen mag també feia canvis amb els llapis i amb el color que desitjava pintava meravelles. Mentre s’anava fent gran, el nen mag tenia cada vegada més màgia, proporcional a la seva edat. La joventut va venir marcada per aconseguir fer nevar a cotes molt baixes un dia qualsevol, fer treure les multes dels parquímetres amb la corredissa del conductor cap a l’agent, i també (això va ser molt fort) fer que tots anessin sense mascaretes d’un dia per l’altre perquè no passava res. I moltes coses més que el nen mag, regalava sense límit.
Una de les seves grans virtuts era que la gent no ho sabia que tenia la màgia. Així doncs, el nen mag mai va fantasejar del seu do, de la seva qualitat extraterrenal i connectada per un univers que només ell tenia a prop. Es va casar, va formar una família, i el nen mag convertit en home adult, fora del seu horari laboral, anava amunt i avall repartint màgia allà on el temps i el cansament li permetia. El nen mag mai es cansava de fer màgia sempre i portar il·lusió a tots perquè no hi ha una cosa millor que regalar i donar sense a canvi de res. Avui el nen mag, que ja és d’avançada edat, es posarà guapo i farà que a les cases hi hagi molta il·lusió. 
I demà al matí sabrem que tots portem un nen mag dins nostre.