En Joan Cocadolça era un pastisser de poble força mediocre a la comarca. Era, perquè ara ja no. Resulta que va agafar molt mala fama quan un any va vendre les coques de Sant Joan congelades. En Joan Cocadolça va estar-se molts anys venent les sobres de la revetlla: aquelles que no venien la competència perquè estaven saturats o algun turista despistat acudia a can Joan Cocadolça per a comprar alguna coca catalana. Durant un confinament molt dur, en Joan no va perdre el temps. Va formar-se amb ingredients nous, exòtics, combinacions boníssimes de fruita fresca i tocs dolços que feien de la coca un autèntic espectacle culinari. En Joan Cocadolça esperava en candeletes aquest Sant Joan per a vendre el nou producte.
Durant els dies anteriors tot eren proves i olors diverses a l’obrador. No hi havia manera de trobar la fórmula de vendre tot allò amb aquella mala fama. Qui se’n podia refiar?
En Joan Cocadolça, per fi, va obrir per la revetlla, però ningú treia el cap al seu forn de poble. Passaven les hores i els petards assetjaven els carrers sense vendre un quilo de sucre.
Quan ja estava a punt de tancar la barraca, va aparèixer un cotxe i van baixar de cop tres homes amb trompetes i diversos instruments. Van comprar una coca de crema, mitja de xocolata i l’especialitat de Joan Cocadolça: la típica coca de Sant Joan feta de fruita fresca i nata muntada amb la dosi que havia treballat durant el confinament.
Aquests tres homes, que resultaven ser una autèntica revolució a les xarxes socials per la seva música, van fer un concert improvisat en directe per Instagram tot menjant les coques d’en Joan Cocadolça entre cançó i cançó. Van dir d’on eren, van parlar-ne en aquella finestra virtual i ja veus a tot el país anant a can Joan Cocadolça. La cua arribava al poble del costat, va acabar tot el producte que podia vendre i va guanyar el premi a la millor coca de Sant Joan durant sis anys seguits.
Quan el Joan Cocadolça va voler agrair al grup la seva publicitat, li van dir que no patís, que l’artesania també tenia el valor de la música, la crema era com un “cubo” dens i la nata feia sons de guitarra dolça entre el paladar més d’estar per casa, que era com es deia el grup en anglès.
En Joan Cocadolça va fer una coca en homenatge al grup, que va ser la coca més internacional i va dir-se “stayhomas”.
Comentaris recents